Tal dia com avui de l’any 1468, fa 557 anys, moria a Tarragona la reina-consort Joana Enríquez, segona esposa del rei Joan II de Catalunya-Aragó i mare de Ferran (el futur Rei Catòlic) i Joana (futura reina-consort de Nàpols). Joana Enríquez havia nascut el 1425 a Torrelobatón (Corona castellanolleonesa) i era filla de Fadrique Enríquez (1390), almirall de Castella i amic personal del seu futur gendre, Joan II de Catalunya-Aragó (1398). Malgrat l’enorme diferència d’edat que separava Joan i Joana (vint-i-set anys), va ser casada (1444) amb el propòsit d’ampliar la descendència de Joan. En aquell moment, el rei era vidu de la difunta Blanca de Navarra i només tenia un fill mascle, Carles de Viana, amb el qual mantenia una relació molt tensa.

Joana Enríquez va arribar a Catalunya a l’inici de la crisi dels Remences, que anticiparia la Revolució Remença i la Guerra Civil catalana (1462-1472), dos conflictes que es van desenvolupar en paral·lel i que es van alimentar mútuament. Segons la investigació historiogràfica, Joana va quedar molt colpida pel paisatge de misèria que imperava al camp català a causa de la duríssima aplicació del règim feudal. Una situació que contrastava amb el paisatge de relativa riquesa del camp castellà de l’època, que, pràcticament, no havia conegut la implantació d’aquest règim i que s’havia projectat en el temps amb un peculiar sistema que, a diferència de l’Europa feudal, no havia devorat la petita propietat.

Quan va esclatar la Guerra Civil (1462), Joana es va posar decididament al costat dels remences. I si bé és cert que en aquest suport hi havia un poderós motiu polític (tombar l’aparell productiu de la noblesa latifundista catalana enfrontada al rei), també ho és que va ser la que més es va apropar als líders revolucionaris remences i va teixir les aliances entre aquest moviment i l’estament de la Corona. La historiografia romàntica catalana (segle XIX) va maltractar la seva figura, l’acusava de ser la causant de la mort del seu fillastre i hereu al tron, Carles de Viana (1461). Però la veritat és que el príncep de Viana s’havia alineat amb la noblesa latifundista catalana, i, en canvi, Joana havia buscat una aliança amb els pagesos remences.