Tal dia com avui de l’any 1555, fa 470 anys, a Tordesillas (Corona castellanolleonesa), moria Joana de Trastàmara, tercera filla dels reis Ferran II de Catalunya i Aragó i Isabel I de Castella i Lleó. Tot i ser la tercera filla dels Reis Catòlics, la mort prematura dels seus germans grans Joan (1497) i Isabel (1498), la convertiria en la primogènita supervivent dels seus pares. A la mort de la seva mare Isabel (1504), seria coronada reina de Castella i Lleó com a Joana I. En canvi, a la mort del seu pare Ferran (1516), ja no seria coronada reina de Catalunya i Aragó, sinó que el seu lloc seria ocupat pel seu primogènit, Carles, que li arrabassaria també la corona castellanolleonesa.

El 1496, Joana va ser casada amb Felip, anomenat “el Bell”, en un doble i estratègic enllaç matrimonial (Joana-Felip i Joan-Margarida) entre els Trastàmara hispànics i els Habsburg austroborgonyons. I, a partir d’aquell moment, la seva vida va esdevenir una tragèdia. A la cort dels Habsburg, a Brussel·les, Joana va ser víctima de la indiferència del seu marit Felip i de l’assetjament constant del seu sogre Maximilià d’Habsburg i de la cort austroborgonyona. Segons la investigació historiogràfica moderna, a causa del patiment que li haurien provocat en aquell entorn d’hostilitat extrema, hauria començat a desenvolupar certs problemes de conducta, que es veurien agreujats pels efectes d’una malaltia venèria que li va encomanar el seu marit.

Quan va morir la seva mare Isabel (1504), les corts castellanolleoneses van fer efectiu el testament de la difunta i van proclamar Joana reina de Castella i Lleó, bàsicament per a impedir que el vidu Ferran —que ambicionava el tron de Toledo— es convertís en el nou monarca castellanolleonès. En aquell moment, Joana ja només era una ombra d’aquella noia bella, intel·ligent i culta que, vuit anys abans, havia abandonat la cort dels seus pares per a casar-se. Després de la prematura i sospitosa mort del seu marit Felip (1506), el seu pare Ferran va pactar amb les oligarquies castellanolleoneses exercir la regència fins a la majoria d’edat del seu fill Carles, i ella va ser reclosa al castell de Tordesillas.

Quan el seu fill Carles va ser coronat rei (1518), no la va rescatar de la seva reclusió i va continuar tancada fins al dia de la seva mort. Va morir a 76 anys, després de mig segle de reclusió (1506-1555).