Tal dia com avui de l’any 1894, fa 130 anys, a La Chênaie (Vall del Loira-França) moria l’enginyer i diplomàtic francès Ferdinand Lesseps, que passaria a la història com el projectista dels canals marítims de Suez i de Panamà. Lesseps havia nascut a Versalles el 1805 i era fill de Mathieu de Lesseps, diplomàtic, i de Catherine de Grévignée. No obstant això, l’origen remot de la seva família era a Escòcia i s’haurien establert al continent (a Baiona, País Basc Nord) a finals del segle XIV, durant l’etapa en què Aquitània havia format part de la monarquia anglesa (1154-1453).

Però, al marge de la seva activitat com a enginyer, Lesseps va tenir una relació molt important i molt desconeguda amb Barcelona. A principis de 1842 va ser nomenat cònsol general de França a Barcelona. Durant aquells dies, el govern del general Espartero —en aquell moment regent d’Espanya per la minoria d’edat d’Isabel II— havia decretat la fi de la política aranzelària amb els productes tèxtils de la Gran Bretanya. Aquesta mesura formava part del pagament de l’ajut financer dels bancs privats britànics a la causa liberal durant la I Guerra Carlina (1833-1840).

La nova llei aranzelària del govern Espartero amenaçava la indústria tèxtil catalana; que encara no estava preparada per competir amb la draperia anglesa. I a finals de novembre de 1842 el poble de Barcelona (patrons i treballadors) es va rebel·lar i van prendre el poder de la ciutat. La resposta del govern espanyol no es faria esperar i el 3 de desembre de 1842, Espartero ordenava l’inici d’un bombardeig massiu sobre la ciutat que, passades vint-i-quatre-hores, presentava un saldo de 462 edificis destruïts parcialment o totalment i entre 20 i 30 víctimes mortals.

En aquell moment de crisi va sorgir la figura del cònsol Lesseps, que desafiant les bombes que encara queien sobre la ciutat es va dirigir al castell de Montjuïc i va aconseguir entrevistar-se amb el cap de les forces repressores, el general Antonio Van Halen y Sarti. Lesseps va aconseguir aturar els bombardeigs i, posteriorment, en noves entrevistes amb el comandament espanyol, aconseguiria la llibertat d’una gran quantitat de persones detingudes i empresonades amb la repressió que va seguir la revolta i la reducció de la multa que el regent Espartero li havia imposat a la ciutat.