Tal dia com avui de l’any 1865, fa 160 anys, a Washington, moria Abraham Lincoln, setzè president dels Estats Units i el primer de la història d’aquell país que seria assassinat en l’exercici del seu càrrec. Posteriorment, han estat assassinats en l’exercici del seu càrrec tres presidents; James A. Garfield (1881); William McKinley (1901) i John F. Kennedy (1963). I, més recentment, un altre president, en aquest cas Ronald Reagan, també en l’exercici del càrrec patiria un atemptat que estaria a punt de costar-li la vida (1981).

Lincoln, candidat del Partit Republicà, havia guanyat les eleccions presidencials de 1860 i les de 1864. Per tant, quan va ser assassinat, feia poques setmanes que havia renovat el càrrec (març, 1865). Després de la seva mort, va ser substituït fins al final d’aquella legislatura (1869) pel vicepresident Andrew Jackson, del Partit dels Demòcrates de Guerra (una facció del Partit Demòcrata —el rival polític dels republicans— que s’havia escindit de la formació matriu per crear, amb la formació de Lincoln, el Partit de la Unió Nacional).

El dia anterior a la seva mort (14 d’abril) va patir un atemptat a mans de John Wilkes Booth, un jove agent al servei de la Confederació (tenia 26 anys), que feia algun temps que es movia per Washington sota la falsa aparença d’actor. Booth havia tramat el segrest del president Lincoln i el seu intercanvi per presoners confederats. Però la derrota confederada en la batalla d’Appomattox (9 d’abril de 1865) que decidia, definitivament, el resultat de la Guerra Civil nord-americana (1861-1865) a favor de la Unió el va fer canviar d’opinió.

El dia anterior al magnicidi, Booth va seguir el president i la primera dama fins al Teatre Ford, situat als voltants de la residència presidencial (a 10 minuts de carruatge). Booth va accedir a l’interior de teatre i es va ocultar en un passadís esperant que els Lincoln ocupessin la seva llotja. Quan ja havia començat la funció, cap a ¼ d’onze del vespre, va esperar un acte de la comèdia que s’interpretava que sabia que provocava sorolloses rialles del públic. Booth pretenia esmorteir el soroll de la deflagració del seu revòlver amb les riallades del públic.

En el moment precís que havia previst, va irrompre a la llotja i va disparar repetidament i a boca de canó contra el president, abastant-lo a l’espatlla, el clatell i el cap. Booth, va aconseguir escapar, momentàniament, tot i que en la seva fugida —al saltar de la llotja a la platea— es va trencar una cama. Però el president va quedar ferit de mort. Va ser evacuat a la casa del metge Petersen, al davant del teatre, però ja no es va poder fer res per salvar-li la vida. El president no va recuperar la consciència i els metges van certificar la seva mort a les 07:22 del matí del dia 15.