Tal dia com avui de l’any 879, fa 1.146 anys, a Compiègne (regne de França) moria el rei Lluís II, rebesnet i net, respectivament, dels emperadors francs Carlemany i Lluís el Pietós; i fill de Carles II, el primer monarca del regne de França des que havia estat fragmentat l’imperi carolingi (843). Per tant, Lluís II —que seria conegut com “el Quec” o “el Tartamut”— seria el segon rei de França, i el darrer monarca francès que nomenaria els comtes de la Marca de Gòtia (la regió que abastava els actuals territoris del Llenguadoc i la Catalunya Vella). En aquell context històric, el comte no era un títol nobiliari sinó un càrrec polític i militar: era el delegat del poder central en un territori que era nomenat i cessat pel rei a proposta de la cancelleria reial.

La divisió de l’imperi carolingi entre els tres nets de Carlemany (843) havia afeblit notablement el poder central. Els tres nous poders centrals resultants d’aquella divisió serien molt més febles i patirien una progressiva usurpació del bé públic (castells, exèrcit, tributs) en benefici dels barons territorials (els comtes o delegats als territoris) que seria l’inici del règim anomenat feudal. A la meitat sud dels comtats de la Marca de Gòtia (Barcelona-Girona-Osona, Urgell-Cerdanya, Rosselló-Empúries) sorgiria la figura del comte Guifré, de la nissaga de l'optimat Bel·ló de Carcassona, molt ben relacionada amb el poder central. Això no seria un impediment perquè Guifré se sumés a aquesta dinàmica feudalitzant generalitzada.

L’any 878, el rei Lluís II (que llavors tenia 32  anys i ja en feia 2 que regnava) va nomenar Guifré, en aquell moment comte d’Urgell-Cerdanya des del 870 per Carles II (pare i antecessor de Lluís), nou comte de Barcelona-Girona-Osona. Amb aquell nomenament Guifré passava a governar els territoris entre els rius Segre (al nord) i Llobregat (al sud), i a la seva mort (897) es convertiria en el primer comte de la Marca de Gòtia que transmetria el càrrec de forma hereditària, sense intervenció del poder central. No obstant això, durant un segle (entre la mort de Guifré el 897 i la no renovació del pacte de vassallatge el 987), els comtes catalans, que eren tots descendents de Guifré, van continuar políticament i militarment vinculats al regne de França.