Tal dia com avui de l’any 1824, fa 200 anys, a París, moria Lluís Estanislau de Borbó, germà i successor de Lluís XVI —el rei guillotinat durant la Revolució (1793)— i que havia estat col·locat al tron de París com a Lluís XVIII per les potències estrangeres que havien derrotat Napoleó i havien desballestat el règim bonapartista (1814). Lluís XVIII havia estat l'únic mascle de la família reial francesa que havia sobreviscut a la Revolució Francesa. Poc després de l’execució del seu germà Lluís XVI, s’havia refugiat a la República de Venècia (d’on seria expulsat, acusat de conspirar contra la República francesa) i després a Rússia i Anglaterra.

Es dona la circumstància que el seu pare, el delfí Lluís —que no regnaria mai a causa de la seva mort prematura (1765)— havia posat el seu nom als seus tres fills. El primogènit, Lluís Josep (1751), que moriria de petit (1761); el segon mascle, Lluís August (1754), que regnaria com a Lluís XVI, i el tercer mascle, Lluís Estanislau (1755), que regnaria com a Lluís XVIII. Es va reservar l’ordinal XVII per al primogènit de Lluís XVI —de nom Lluís Carles—, que oficialment havia mort a la presó del Temple (1795), tot i que els monàrquics francesos confiaven que hauria pogut escapar i que era amagat en algun lloc (es va dir que l’havia adoptat una família menestral de la regió de Calais).

Lluís XVIII va ser sempre un personatge molt impopular; tant entre el poble i les classes burgeses (d’ideologia revolucionària) —que no li perdonaven la seva activitat conspiradora durant l’època republicana— com entre les classes nobiliàries (d’ideologia monàrquica) —que no li perdonaven la traïció al comte de Favras, que havia treballat des de la clandestinitat per a sostenir el règim monàrquic i que Lluís Estanislau havia negat i abandonat quan va ser descobert per la policia de Robespierre—. Tanmateix, les potències internacionals que havien derrotat Napoleó el van col·locar al tron, malgrat saber el risc que comportava.

En política exterior, Lluís XVIII va continuar el projecte de Napoleó, que ambicionava expandir l’Imperi francès cap al nord d’Àfrica. I va renovar els serveis de l’espia català Domènec Badia (Barcelona, 1767), conegut com a Alí Bei, que ja treballava per a la cancelleria de París des de l’època bonapartista. Alí Bei va descriure i cartografiar detalladament els seus viatges pel Magrib, el Pròxim Orient i la península Aràbiga, i la seva informació va ser cabdal per a iniciar l’empresa francesa de conquesta i colonització de l’Àfrica. Lluís XVIII va morir el 1824 i va ser rellevat pel seu germà petit, Carles X. El 1830, França iniciava la conquesta d’Algèria.