Tal dia com avui de l’any 1940, fa 84 anys, a Barcelona, moria Lola Bonella i Alcázar, coneguda popularment com “la Monyos” i que havia estat un personatge icònic del barri barceloní del Raval durant les primeres dècades del segle XX. La Lola havia nascut el 1851 al carrer de la Cadena (actualment Rambla del Raval), en una família d’extracció social humil que vivia en un espai rellogat, i ja de petita va ser incorporada al món del treball com a treballadora domèstica d’una família de l'oligarquia urbana local, resident a la Rambla.
El personatge de la “Monyos” seria el resultat d’una terrible tragèdia personal. Segons la tradició oral, va tenir una relació amb un dels seus patrons, i com a resultat en va néixer una nena. Una de les versions d’aquesta tradició relatava que la nena va ser morta, accidentalment, per un carruatge de cavalls. Una altra versió explicava que la nena va ser segrestada i assassinada per la família del pare biològic per tal d'impedir que, en un futur, mare i filla reclamessin llurs drets. I encara una altra deia que la nena havia estat robada pels avis paterns per a criar-la i educar-la en un entorn elitista.
Sigui com sigui, la desaparició de la nena va sumir la mare en una profunda depressió de la qual no en va sortir mai. Va començar a vestir-se de forma estrafolària i a pentinar-se amb monyos excèntrics, que li valdrien el renom amb el qual seria coneguda. La Lola va deixar la feina, va tornar a casa dels seus pares i ja no es va moure mai de la part alta de la Rambla (on hauria mort la seva filla) i dels carrers del Carme i de l’Hospital. Esporàdicament, se l’havia vist viatjar amb el tramvia de la línia 52 fins al barri de la Bordeta, a l’antiga vila de Sants.
Durant l’etapa republicana (1931-1939), amb més de vuitanta anys i sense ningú que la cuidés, va ser acollida a la Casa de la Caritat. Va morir a 89 anys, a l’Hospital del Mar. El seu funeral va ser molt concorregut, va tenir una gran solemnitat i va ser pagat per algú amb possibilitats, fet que realimentaria la tradició oral sobre la relació que havia mantingut, de jove, amb la família benestant per la qual havia treballat, i sobre el tràgic destí que havia corregut la seva filla. L’anunci de la mort de Lola Bonella, “la Monyos”, va aparèixer publicat en la premsa de l’època.