Tal dia com avui de l’any 1933, fa 91 anys, a Barcelona; moria Francesc Macià i Llussà, conegut popularment com “l’Avi”, que el 1931 havia restaurat l’autogovern de Catalunya (liquidat a sang i foc amb l’ocupació borbònica de 1714) i havia estat el 122è president de la Generalitat. Segons les fonts documentals, el president Macià va morir a les 5 de la tarda a la seva residència oficial del Palau dels Canonges. Les mateixes fonts revelen que, el dia del seu decés, va treballar durant tota la jornada i va despatxar afers d’estat fins mitja hora abans de la seva mort. Oficialment, Macià va morir a causa d’una apendicitis agreujada per la seva edat (74 anys) i pels seus mals hàbits de salut (el tabaquisme).

El president Macià havia nascut el 1859 a Vilanova i la Geltrú, en una família de comerciants-exportadors d’oli originaris de les Borges Blanques. Havia fet la carrera militar i havia assolit el grau de coronel d’enginyers de l’exèrcit espanyol. Després dels successos del “Cu-Cut!” (l’assalt i destrucció de la redacció d’aquella publicació satírica a mans d’oficials de l’exèrcit espanyol, 1905) va iniciar la seva carrera política. Va ser diputat a les Corts espanyoles, ininterrompudament, des de 1907 fins al cop d’estat de 1923; per Solidaritat Catalana i per la Federació Democràtica Nacionalista; època en la qual les altes instàncies militars espanyoles el van marginar, el van desterrar de Catalunya i, finalment, el van obligar a passar a la reserva activa.

Macià va ser el fundador d’Estat Català (1922), el primer partit independentista de la història moderna i contemporània de Catalunya. Durant l’exili, provocat pel règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930/31), va liderar l’intent armat d’alliberament de Catalunya (Fets de Prats de Molló, 1926) i va ser el primer a internacionalitzar la causa independentista catalana (campanya als casals catalans d’Amèrica, 1925 i 1928; i judici pels Fets de Prats de Molló, 1926). Per aquest motiu la seva figura política va assolir una dimensió mítica que permetria a la plataforma ERC, en la qual participava Estat Català, guanyar les eleccions municipals (1931) i les primeres eleccions al Parlament de la història (1932).

Segons les fonts documentals, pocs minuts abans de morir va preguntar a les persones que l’envoltaven: “Qui continuarà la meva tasca?”. Una de les persones de la seva confiança li va respondre que el rellevaria Lluís Companys, perquè el reglament de la Generalitat preveia que, en cas de mort prematura del president de l’executiu, el president del Parlament el rellevaria fins a esgotar la legislatura. Segons les mateixes fonts, es va fer un silenci que no es va trencar fins que Macià va pronunciar les seves darreres paraules: “Pobra Catalunya”. Dos dies més tard, se celebrava el funeral, que congregaria 1.000.000 de persones als carrers de Barcelona (1/3 de la població del país) i que seria la manifestació de dol més gran de la història universal.