Tal dia com avui de l’any 1458, fa 566 anys, a València, moria la reina Maria, esposa i cosina-germana del rei Alfons el Magnànim. Maria havia nascut el 1401 a Segòvia i era la filla primogènita d'Enric III de Castella i Lleó (germà de Ferran I de Catalunya i Aragó) i de la seva esposa Caterina de Lancaster, i fins al naixement del seu germà petit Joan (1405) —que regnaria com a Joan II de Castella i Lleó— va ser hereva al tron de Toledo. Quan tenia catorze anys (1415), va ser casada amb el seu cosí-germà Alfons, en aquell moment hereu al tron de Barcelona. Poc després, amb la prematura mort de Ferran I (1416), Alfons i Maria es convertien en reis.

Maria va estar associada “de facto” al poder a causa de les perllongades absències (obligades o buscades) d’Alfons. Va governar com a virreina del monarca als estats peninsulars, i va gestionar les crisis socials i econòmiques de principis del segle XV (els conflictes entre els gremis mercantils i els oligarques urbans, a Barcelona, i entre els pagesos de remença i els barons feudals, al camp català). A principis de la dècada de 1430, quan Alfons ja estava plenament immers en la campanya de conquesta de Nàpols, Maria va traslladar la seva residència a València, en aquell moment la capital cultural, econòmica i demogràfica de la Corona catalanoaragonesa.

Durant la seva estada a València, va adquirir una gran quantitat de llibres que li permetrien tenir una de les biblioteques privades més importants de l’Europa de l’època. Maria va ser una bibliòfila i va promoure una cort de cultura i refinament; seguint la tradició d’altres reines que l’havien precedit, com Violant de Bar (esposa de Joan I), Maria de Luna i Margarida de Prades (primera i segona esposa, respectivament, de Martí I). I es va relacionar estretament amb alguns dels grans escriptors del Segle d’Or valencià, com Joanot Martorell, Ausiàs March, Isabel de Villena o Jaume Roig (que seria el que, en la seva qualitat de metge personal, en certificaria la mort).

Alfons havia establert la seva residència als campaments militars italians (1431) i, després de la conquesta de Nàpols, al Castell Nou de la capital partenopea (1435), i mai no va fer el mínim gest per a tornar a veure la seva muller o per a separar-se'n. No obstant això, va tenir una relació amb una cortesana napolitana anomenada Giraldona Carlino, de la qual naixerien tres fills: Ferran —el futur rei Ferran I de Nàpols—, Maria i Eleonora. Alfons va morir a Nàpols el 27 de juny del 1458, vint-i-set anys després de la separació, a 62 anys, i Maria va morir a València dos mesos i mig més tard. Havien passat vint-i-set anys des que s’havien vist per darrera vegada.