Tal dia com avui de l'any 1983, fa 34 anys, moria a Girona l'escriptora Mercè Rodoreda i Gurgui, una de les figures més destacades de la literatura catalana contemporània. Nascuda a Barcelona l'any 1908, moria als 74 anys i mig deixant una obra prolífica que comprèn quasi tots els gèneres literaris: poesia, teatre, conte i novel·la. Però allà on és especialment coneguda és a través de la seva novel·la La Plaça del Diamant (1962), considerada per la crítica la seva obra principal. Una obra que té, a més del valor literari, un gran valor documental, perquè descriu amb extrema precisió la Barcelona de la Guerra Civil del 1936-1939 i de la postguerra que la va seguir.
Portada al cinema, a la televisió i al teatre, el gran públic assolia el coneixement d'un període de la història especialment convuls i intencionadament ocultat i perseguit que únicament havia arribat a les generacions joves a través de la tradició oral familiar. El 1982 Francesc Betriu feia una adaptació cinematogràfica de la novel·la, protagonitzada per Sílvia Munt, Lluís Homar i Joaquim Cardona. Aquesta adaptació es va portar a la televisió. I el 2007 Josep Maria Benet presentava al TNC una adaptació teatral protagonitzada per Sílvia Bel, Marc Martínez i Carles Martínez, que faria una gira per 17 ciutats de Catalunya i es clouria a Madrid interpretada en català.
L'obra de Mercè Rodoreda, en conjunt, va estar molt marcada per les seves dures vivències personals. Va conèixer de primera mà la tragèdia de la Guerra Civil. I l'exili a França, la part més desconeguda -i més dramàtica- de la seva biografia. Rodoreda no tenia cap implicació amb l'activitat política. Però el seu compromís personal amb el conreu i la difusió de la llengua i la cultura catalanes la van forçar a marxar per temor a patir les represàlies del franquisme. A França va patir la persecució de l'exèrcit de l'Alemanya nazi, que havia ocupat el país. Durant aquesta etapa va patir moltes penalitats, que van forjar el seu caràcter i, també, el caràcter de la seva obra.