Tal dia com avui de l’any 1665, fa 359 anys, a Àgreda (Corona castellanolleonesa), moria María Coronel y Arana, més coneguda com María de Jesús de Ágreda, abadessa del convent de les Mares Concepcionistes d’Àgreda, confessora i consellera del rei hispànic Felip IV entre el 1643 i el 1665. Durant aquests 22 anys, María Jesús de Ágreda i el rei Felip IV van intercanviar més de 600 cartes, on la monja exerceix un rol de consellera privilegiada en aspectes com la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), la Pau dels Pirineus (1659-1660) o la caiguda del poderosíssim ministre plenipotenciari Olivares (1643) i la seva substitució per Luis de Haro, del partit cortesà rival.

María Jesús de Ágreda va exercir una gran influència sobre el rei Felip IV. Tant és així que, a la mort de la primera esposa del rei —Isabel de França—, va convèncer Felip IV per a concertar un segon matrimoni amb la ultracatòlica Maria Anna d’Àustria. També, en el moment en què va emmalaltir el príncep Baltasar Carles, en aquell moment únic fill mascle de Felip IV, el rei va demanar la presència de la monja-consellera a Saragossa, on l’hereu es debatia entre la vida i la mort. María Jesús de Ágreda —que no tenia cap coneixement de medicina— va fer portar el cadàver momificat de Sant Dídac d’Alcalà (mort feia dos segles) i va ordenar que l’introduïssin al llit del príncep moribund.

Els pretesos mètodes curatius o miraculosos de la monja-consellera no van donar cap resultat i el príncep hereu acabaria morint al cap d’uns dies a causa de la malaltia venèria que l’havia postrat al llit (Saragossa, 9 d’octubre del 1646). Però la influència de la monja sobre el rei no va disminuir. De fet, la seva posició personal, absolutament contrària a trobar una sortida negociada en el conflicte català, i totalment partidària d’incrementar la pressió militar sobre Catalunya, allargaria aquella guerra durant sis anys més, fins a causar la destrucció de l’aparell productiu del país. Els historiadors moderns l’assenyalen com un personatge tòxic que va contribuir poderosament a alimentar la llegenda negra de la monarquia hispànica.