Tal dia com avui de l’any 1890, fa 135 anys, a Sanlúcar de Barrameda (Andalusia); moria Antoni d’Orleans, duc de Montpensier; desè fill del rei Lluís Felip I (darrer monarca Borbó de França), espòs de la infanta Maria Lluïsa (segona filla del rei Ferran VII d’Espanya i germana petita de la reina Isabel II d’Espanya) i pare de la reina-consort Maria de las Mercedes, primera esposa del seu nebot, el rei Alfons XII. Des que havia estat casat amb Maria Lluïsa i fins que va morir (1846-1890), va estar implicat en totes les intrigues i trames pel control dels negocis i del poder a Madrid, canviant sovint de bàndol i sempre a conveniència dels seus interessos personals. La historiografia actual el cataloga com el personatge més conspirador d’aquella Espanya convulsa de guerres civils carlines i de cops d’estat militars.

Montpensier sempre va aspirar a cenyir-se una corona. I amb aquest objectiu va ser, per exemple, el protagonista d’una sòrdida trama ordida per la seva sogra, la reina-mare Maria Cristina de Borbó i el seu pare Lluís Felip I (1846); per derrocar per les armes el govern de la República de l'Equador i convertir aquell Estat en una monarquia, amb ell mateix i Maria Lluïsa al tron; i amb l’objectiu d’absorbir les repúbliques veïnes del Perú, de Colòmbia i de Veneçuela i restaurar l’antic virregnat colonial de Nova Granada, convertit en una monarquia borbònica americana. Aquell complot comptava amb una força de milers de mercenaris i un important desplegament de recursos armats. Quan va ser descobert va esdevenir un formidable escàndol internacional i els governs britànic i nord-americà van obligar Montpensier a renunciar.

També havia estat implicat en totes les trames ordides pels sectors més reaccionaris del poder espanyol amb l’objectiu de rellevar la seva desacreditada cunyada Isabel II. Especialment després de la Revolució Gloriosa (1868). Durant el període d’interregne (revolució i destronament d’Isabel II, 1868 – coronació d’Amadeu I, 1871) havia maniobrat constantment, sempre amb el suport dels sectors més reaccionaris del poder espanyol, per asseure’s al tron; i fins i tot, la premsa de l’època l’assenyalaria com l’autor intel·lectual de l’assassinat del general Prim (1870), president del govern espanyol i home fort del poder de l’època. Prim havia destronat els Borbons, els havia rellevat per un Savoia, i estava negociant la venda de Cuba (la base dels negocis il·legals de la borbònica “camarilla del bolsillo secreto”) als Estats Units.