Tal dia com avui de l'any 1503, fa 514 anys, moria a Roma el papa Alexandre VI, de nom Roderic de Borja, nascut a Xàtiva (País Valencià) el 1431 i criat a València. El papa Borja seria escollit cap de l'Església l'11 d'agost de 1492 i exerciria el pontificat fins a la seva mort. Durant els 11 anys de pontificat d'Alexandre VI, la llengua catalana, com a idioma vehicular i de cultura de la família Borja, es convertiria, també, en la llengua habitual de la cancelleria vaticana. I si bé la documentació es va continuar redactant en llatí, les fonts confirmen que el català de València va ser, durant el seu pontificat, la llengua de comunicació oral habitual als despatxos pontificis.
Roderic no era el primer pontífex de la família Borja. Anteriorment, el seu oncle matern Alfons de Borja i de Llançol, Papa amb el nom de Calixt III, havia ocupat la seu vaticana entre l’abril de 1455 i l’agost de 1458 i havia estat el primer catalanoparlant que exercia la dignitat de cap de l’Església. Els Borja eren una poderosa família de l’oligarquia agrària valenciana, molt vinculada a les polítiques de la dinastia dels comtes-reis catalanoaragonesos. Ho havien estat amb els Berenguer-Aragó i, després del canvi de dinastia, ho serien amb els Trastàmara. Abans d'exercir el pontificat, Alfons havia estat secretari de la cancelleria reial.
Roderic de Borja va fer una carrera fulgurant a l'ombra del seu oncle Alfons. La mort prematura del seu pare, Jofre Llançol, va posar la família sota la protecció de l'oncle. Roderic, dotat d'unes extraordinàries qualitats intel·lectuals, es doctoraria en dret a Bolonya (Itàlia) i, tot seguit, a 25 anys d'edat, el seu oncle, que ja ocupava la seu pontifícia, el nomenaria bisbe i cardenal de València. A partir dels 27 anys esdevindria canceller de l’Església en quatre pontificats, durant els quals acumularia, gràcies a la seva gestió, extraordinàries riqueses econòmiques i influència política. Això i l’herència rebuda del seu oncle en facilitarien l’elecció als 60 anys d’edat.