Tal dia com avui de l’any 1590, fa 434 anys, a Roma, moria el pontífex Giovanni Batista Castagna, que havia regnat com a Urbà VII i que havia estat el papa amb el pontificat més curt de la història: tretze dies (havia estat elegit el 14 de setembre anterior). Oficialment, va morir de malària, però des d’un primer moment, va planar la sospita d’un enverinament, que s’hauria produït en el context de les atàviques lluites intestines a la cancelleria vaticana pel control del setial de Sant Pere. Encara avui dia, passats més de quatre segles i 38 pontífexs després, Castagna continua ostentant aquest rècord.

Castagna havia nascut a Gènova l’any 1521 en una influent família de la noblesa local. La seva brillant carrera eclesiàstica (a 32 anys ja era arquebisbe d’una arxidiòcesi al sud de la península Itàlica), sumada a la tradicional aliança política de Gènova i la Corona castellanolleonesa, el va portar a exercir les funcions de nunci apostòlic davant la monarquia hispànica (1565-1572). En el decurs d’aquesta missió es va enfrontar repetidament amb la Inquisició hispànica, en el marc de la guerra sorda entre el partit cortesà que havia servit a Carles de Gant i el partit cortesà del seu fill i successor, el radical i ultracatòlic Felip II.

Un cop mort, les mirades es van girar cap als agents de Felip II. Durant la seva estada a Madrid, Castagna hauria mediat per a evitar la condemna i execució del cardenal Carranza, exconseller d’estat de Carles de Gant, que havia estat acusat d’heretge per la Inquisició hispànica al servei de Felip II. Però també es van girar cap al cardenal Bonelli, el seu principal rival en l’elecció pontifícia, que estava molt vinculat als interessos polítics de la monarquia francesa, i cap al cardenal Colonna, representant de les famílies nobiliàries romanes que havien monopolitzat el pontificat durant dècades.

Urbà VII va ser rellevat pel cardenal Nicoló Sfondrati, un dels set candidats a pontífex que havia imposat al conclave el rei hispànic Felip II, i que regnaria com a Gregori XIV (1590-1591). Sfondrati només va regnar onze mesos, i va ser rellevat pel cardenal Facchinetti, un altre dels candidats imposats per Felip II, i que regnaria com a Innocenci IX, també, només durant onze mesos (1591-1592). Després de la mort de Facchinetti, el Col·legi Cardenalici va maniobrar per a deslliurar-se de la pressió de Felip II i va elegir el cardenal Aldobrandini, que se situaria en l’òrbita política de la monarquia francesa i que regnaria durant set anys.