Tal dia com avui de l’any 1807, fa 218 anys, a Londres, moria Pasquale Paoli, que havia estat el cap polític i militar de Còrsega durant els anys en què l’illa havia estat un estat independent (1755-1769). Còrsega havia estat una possessió de la República de Gènova d'ençà que, a principis del segle XV, la hi havien arrabassat a la Corona catalanoaragonesa. Però el 1730, després del redibuix de les fronteres d’Europa que imposaria la fi de la guerra de Successió hispànica (1715), hi havia sorgit un moviment independentista. Passat un temps, els genovesos, incapaços de contenir aquell moviment, haurien cedit el domini de l’illa a França (1764), i Paoli i els patriotes corsos continuarien la lluita fins a la decisiva batalla de Ponte Novu (maig, 1769), que se saldaria a favor dels ocupants francesos i que seria el principi de la fi de la independència corsa.
Pasquale Paoli havia nascut el 1725 a Morosaglia, un petit poble d’interior a la zona nord de l’illa. Era fill de Giancintu Paoli, un dels líders de la primera revolució independentista (1730-1739), en aquell cas, contra la dominació genovesa. La derrota corsa els conduiria (pare i fill) a l’exili de Nàpols i a la carrera militar a l’exèrcit del règim borbònic napolità. Durant aquells anys (1741-1755), Paoli va assolir el grau de coronel d’artillers, i el 1755, quan esclata la segona revolució independentista, la Cunsulta (l’Assemblea Nacional Corsa) el proclama general-protector de Còrsega. Paoli reuniria la Dieta General a la localitat de Corté (16 a 18 de novembre del 1755) i proclamaria la independència de Còrsega, amb la Mare de Déu com a sobirana, la qual cosa equivalia a la constitució d’una república coronada.
Durant el període revolucionari francès (1789-1793) —posterior a la derrota corsa de Ponte Novu—, Paoli va intentar negociar un nou tipus de relació entre França i Còrsega. Però la família Bonaparte —també corsos— ho va impedir. Llavors es va acostar al govern de Londres i va negociar les bases d’una incorporació de Còrsega al Regne Unit, com un membre més de l’edifici polític britànic (1794). Poc després, els britànics, incapaços de mantenir els compromisos adquirits i la defensa de l’illa, abandonarien Còrsega (1796) i tot seguit els francesos hi desembarcarien i es lliurarien a una sanguinària repressió. Paoli es va exiliar a Londres i durant els anys posteriors rebutjaria la proposta francesa de creació d’un regne cors governat per un monarca Borbó, perquè considerava que aquesta fórmula no garantia ni la independència, ni la democràcia, ni el progrés de Còrsega.