Tal dia com avui de l’any 1611, fa 414 anys, a València cap-i-casal; moria Joan de Ribera, conegut com el Patriarca Ribera, que havia compaginat els càrrecs d’arquebisbe de València (1568-1611) i de virrei hispànic del regne de València (1602-1604). Ribera va ser un dels elements més destacats de la ideologia unitarista i contrareformista de la cancelleria hispànica. Durant el seu govern (pastoral i polític), va promoure la substitució de la llengua i cultura valencianes per la llengua i cultura castellanes; i va perseguir implacablement els focus de protestants, de criptojueus i de musulmans; que actuaven clandestinament al País Valencià.

Però allà on va destacar va ser en la maniobra d’expulsió dels moriscos valencians, que la historiografia moderna considera la crisi humanitària més gran de la història moderna i contemporània valenciana. Ribera va utilitzar el seu poder i la seva ascendència sobre el rei hispànic Felip III per tramar l’expulsió de la població morisca valenciana, amb l’argument que no eren assimilables a la cultura d’estat catòlica i que representaven un greu perill per a la monarquia hispànica com a potencials “quintacolumnistes” de l’Imperi otomà, el gran rival de Madrid pel control de la Mediterrània.

Els moriscos valencians eren descendents d’aquella part de la població musulmana que havia restat al territori després de la conquesta catalanoaragonesa (1232-1305). Havien estat concentrats i arraconats a les zones interiors i muntanyoses del país i vivien en unes condicions socioeconòmiques i jurídiques molt precàries. En bona part, eren descendents de població indígena romanovisigòtica que s’havia islamitzat durant la conquesta i dominació àrab (segles VIII a XIII). I eren la mà d’obra semiesclava dels grans terratinents de l’interior del país i una part d’aquella societat havia excel·lit en l’activitat de la construcció a les zones urbanes.

Representaven una tercera part de la població del país i la seva expulsió no només va empobrir culturalment la societat valenciana de l’època, sinó que va tenir un impacte econòmic molt negatiu que se sumava al de la derrota de la Revolució de les Germanies (1523) que havia condemnat al fracàs el projecte República valenciana de les classes actives del país (mercantils, gremials i populars). Els pensadors contemporanis valencians, com Joan Fuster, expliquen que la pèrdua del protagonisme internacional que València i el País Valencià havien guanyat durant el Segle d’Or valencià (segle XV); es va perdre amb la derrota de les Germanies i l’expulsió dels moriscos.