Tal dia com avui de l’any 1387, fa 638 anys, a Barcelona; moria el rei Pere III de Barcelona i de València i IV d’Aragó; anomenat Pere el Cerimoniós o Pere “el del Punyalet”; perquè, segons la tradició, després de la revolta i de la derrota nobiliària aragonesa i valenciana de 1387 (Guerres de la Unió); protocol·làriament hauria esquinçat amb un punyal el pergamí que documentava els Privilegis de la Unió (els usos feudals que aquests corpus nobiliaris li havien arrencat al seu avantpassat Jaume I). Pere III és el primer rei catalanoaragonès d’ideologia preabsolutista, i el seu autoritarisme (que exercia amb el suport de les classes mercantils urbanes, tradicionals aliades de la corona) hauria provocat la revolta de la Unió i el capítol del punyal.

Pere III va regnar durant cinquanta-un anys (1336-1387) i va ser el segon monarca més longeu de la Corona catalanoaragonesa. Durant el seu regnat la Corona va reintegrar el regne de Mallorca-Rosselló (1343), separat del territori matriu pel testament de Jaume I (1276); i va prendre possessió dels ducats almogàvers d’Atenes i de Neopàtria, a l’extrem sud de la península dels Balcans (1381). I va combatre i va derrotar la Corona castellanolleonesa, que ambicionava conquerir i absorbir la part peninsular de la Corona catalanoaragonesa, en un episodi bèl·lic que seria anomenat Guerra dels Dos Peres (1356-1375). També, durant el regnat de Pere III es va crear la Diputació del General o Generalitat (Corts de Cervera, 1356).

Però també va regnar durant la crisi més important de l’edat mitjana: la Pesta Negra, que als països de la Corona catalanoaragonesa va ser especialment intensa entre 1348 i 1351. Durant aquella crisi, Barcelona va passar de 50.000 a 28.000 habitants, i tot seguit la ciutat es va gentrificar. I Catalunya va passar de 500.000 a 300.000 habitants, amb una mortalitat especialment intensa a la Catalunya vella (la meitat nord del país), sotmesa a un duríssim règim feudal que condemnava les classes humils a una situació de pobresa extrema. Pere III va posar els fonaments per sortir de la crisi estimulant la recuperació del comerç marítim amb la reestructuració del Consolat de Mar que es traduiria en la construcció de la Llotja de Mar.