Tal dia com avui de l’any 1962, fa 63 anys, moria a l’exili de Mèxic el dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) que havia estat ministre en diversos governs de la Segona República espanyola (1931-1939), Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 1883). Més concretament, havia estat ministre d’Hisenda (abril–desembre, 1931); ministre d’Obres Públiques (desembre, 1931 – setembre, 1933); ministre de Marina i Aire (setembre, 1936 – maig, 1937), i ministre de Defensa Nacional (maig, 1937 – abril, 1938). Amb anterioritat, durant el règim de la Restauració borbònica (1874-1923), havia estat diputat a Corts i regidor de Bilbao; i, durant la Segona República, seria dels pocs polítics que mantindria l’escó al Parlament espanyol des del primer fins al darrer dia.

Prieto passaria a la història com el responsable d’una operació d’Estat que portaria a la ruïna el Banc de Reus (7 de juliol de 1931), en aquell moment el vaixell insígnia d’un conglomerat format pels bancs de Barcelona, de Tarragona i de Tortosa, i que competia amb els bancs de Bilbao i de Santander pel lideratge financer a l’Estat espanyol. El Banc de Reus tenia el monopoli de la gestió dels pagaments i cobraments de les empreses públiques CAMPSA i CEPSA, i, el 5 de juliol de 1931 (dos mesos i mig després de la proclamació de la Segona República), el ministre socialista Prieto —instigat pel financer Horacio Echevarrieta, màxim accionista dels bancs de Bilbao i de Santander— ordenava la retirada sobtada de tots els fons públics i provocava una onada de terror entre els impositors de l’entitat catalana que culminaria amb la seva ruïna.

Darrere d'aquella operació hi havia la voluntat d’eliminar la competència als bancs de Bilbao i de Santander, però, sobretot, hi havia el propòsit d’impedir que el Banc de Reus i les seves filials esdevinguessin el banc públic de Catalunya. Des que Macià havia restaurat l’autogovern (abril, 1931), havia mantingut converses secretes amb Evarist Fàbregas, màxim accionista del Banc de Reus i amic personal del president de Catalunya, amb aquest propòsit. Però el contingut d’aquelles negociacions hauria estat filtrat, a propòsit, pel conseller d’Economia de la Generalitat, el lerrouxista Casimir Giralt Bullich. Quan el Govern de la República espanyola —format per una coalició de partits d’esquerra entre els quals hi havia el PSOE— en va tenir coneixement, va torpedinar el projecte per a impedir que Catalunya pogués tenir autonomia financera.