Tal dia com avui de l’any 1364, fa 659 anys, al monestir de Santa Maria de Pedralbes (terme de Barcelona), moria Elisenda de Montcada, que havia estat la quarta i darrera esposa del rei Jaume II. Elisenda (Aitona, Segrià, 1292) va ser casada amb trenta anys (1322) —una edat molt avançada per al matrimoni en persones de classe privilegiada— després que el rei Jaume II (València, 1267), i que tenia vint-i-cinc anys més que la núvia, hagués enviudat de la seva tercera esposa, Maria de Lusignan (Nicòsia, 1273 – Tortosa, 1322), filla del rei de Xipre.

Elisenda havia nascut al castell d’Aitona, centre de l’extensa i productiva Baronia d’Aitona, un dels grans latifundis de la Catalunya feudal, que abastava la vall baixa del riu Segre i la vall mitja del riu Ebre, des d’Alcarràs al nord, fins a Faió al sud. Aquesta baronia havia estat de titularitat reial des de la primera fase de la conquesta catalana del territori (1120). Però un segle i mig més tard (1272), havia estat lliurada com a dot matrimonial de Constança (filla il·legítima del rei Pere I i germanastra del rei Jaume I) quan va ser casada amb Guillem Ramon II de Montcada.

Amb la propietat de la Baronia d’Aitona, els Montcada, que ja eren una de les nissagues feudals més poderoses de Catalunya, es consolidaven al podi de l’aristocràcia del país. Els casaments entre infants i infantes de la casa reial catalana i de la casa de Montcada serien freqüents. En el cas d’Elisenda, l’edat —avançada per a l’època— en què es va convenir el seu matrimoni amb Jaume II, apunta una més que probable vocació religiosa que va ser interrompuda per l’interès familiar de reforçar la seva relació amb la família reial catalana.

Segons la investigació històrica, la nova reina va tenir una gran complicitat amb el seu ancià marit. No van tenir descendència, però durant els cinc anys d’unió matrimonial (1322-1327), van recuperar el ritme polític de la cancelleria barcelonina, que havia quedat trasbalsat després de la renúncia al tron i al matrimoni de l’hereu de Jaume (1319). Durant la seva unió matrimonial, Jaume II i Elisenda van projectar la construcció d’un monestir de clarisses prop de Barcelona, i van triar el paratge de Pedralbes per l’existència d’una pedrera de pedra blanca.