Tal dia com avui de l’any 1305, fa 714 anys, moria a València l’almirall Roger de Llúria i d’Amichi, que en el decurs de la seva vida havia estat un dels principals artífexs de l’expansió militar catalanoaragonesa a la Mediterrània. Com a almirall de les forces navals catalanoaragoneses, va tenir una actuació decisiva en les campanyes militars que, en el context de les guerres entre la corona catalanoaragonesa i la francesa pel domini de la Mediterrània occidental, van portar a la conquesta de les illes de Gerba i Malta (1282) i dels regnes de Sicília (1283) i de Nàpols (1284), que es van incorporar a l’edifici polític de Barcelona, a l’inici de l’etapa de plenitud de l’imperi català de la Mediterrània.

Roger de Llúria també va tenir una actuació decisiva en la darrera campanya militar d’aquell conflicte, que es va desenvolupar al Rosselló i a l’Empordà.  La monarquia francesa, després de les devastadores derrotes que havia patit a Sicília i a Nàpols a mans de les forces navals de l'almirall, va intentar capgirar la situació amb una campanya d’invasió del Principat. En aquella fase del conflicte la corona francesa tenia l’ajut del Papat, que veia en l’expansió catalana una amenaça a la supremacia que tradicionalment havia exercit sobre la península itàlica. Roger de Llúria, novament, va derrotar els francesos en la definitiva batalla de les illes Formigues (1285), davant les costes de Palamós i de Palafrugell (Baix Empordà).

Roger de Llúria havia nascut l’any 1250 al país de Lucània (una possessió del regne de Sicília situada al país de Calàbria, al sud de la península itàlica). Era un membre de les oligarquies normandes d’origen viking que dominaven Sicília i Calàbria des del segle XI. Roger de Llúria havia arribat a Barcelona quan era petit amb l’exili normand que hi va haver quan el rei Manfred de Sicília (pare de la reina Constança i sogre del comte-rei Pere el Gran) va ser bandejat del tron pels Anjou. Aquelles oligarquies normandes tenien una llarga i estreta relació familiar amb la casa de Barcelona que es remuntava a Mafalda de Pulla (1060-1108), de la casa Hauteville, descendents del mític viking Rol·ló, i esposa del comte independent Ramon Berenguer II (1053-1082).

Imatge: Mapa de l'expansió catalana a la Mediterrània / Enciclopèdia