Tal dia com avui de l’any 1305, fa 720 anys, a València cap-i-casal, moria Roger de Llúria, que havia estat almirall de la marina reial catalanoaragonesa, i que havia dirigit les forces navals catalanes en diverses campanyes a l’època. Roger de Llúria havia estat nomenat almirall el 20 d’abril de 1283, set mesos després de l’inici de la Guerra de Conquesta Catalana de Sicília (1282-1285), rellevant Jaume Pere d’Aragó, fill primogènit però il·legítim del rei Pere II, cessat fulminantment després de desobeir les ordres del seu pare i tenir pèrdues importants (naus i homes) en una operació d’incursió a Calàbria (a l’extrem sud de la península italiana).
Roger de Llúria havia nascut el 17 de gener de 1250 a Scalea (a la part continental del regne de Sicília i actualment regió italiana de la Basilicata) en una família de la noblesa d’origen normand formada per Ricard de Lauria i Elisabet d’Amichi (també coneguda com a Bella d’Amichi). La noblesa normanda havia arribat al sud de la península italiana a mitjans del segle XI, reclamats com a mercenaris pel pontificat per a fer front a l’amenaça musulmana que venia del nord d’Àfrica i de l’illa de Sicília. Després d’expulsar els àrabs, tant de la Pulla i de Calàbria (península italiana) com de Sicília, s’havien creat un estat propi sobre aquells dominis.
El 1266, quan Roger era un adolescent, el rei Manfred I de Sicília va ser assassinat per ordre del Pontificat i el tron de Palerm va ser usurpat per la família francesa Anjou, còmplices d’aquella trama. El nou poder angeví perseguiria la noblesa d’origen normand, i es produiria l’exili d’aquest corpus social; que es dirigiria a Barcelona i on serien acollits pels reis Constança i Pere —filla i hereva i gendre, respectivament, de Manfred I—. Uns anys més tard (1282) aquesta noblesa exiliada, representada per personalitats com Roger de Llúria, tindria un paper decisiu en la conquesta catalana de Sicília i en la restauració de la legitimitat reial en la persona de Constança i del seu espòs Pere.