Tal dia com avui de l’any 1799, fa 225 anys, a París; moria Joseph Bologne de Saint-Georges; militar i músic, que passaria a la història com el creador del primer regiment europeu format, exclusivament, amb soldats de raça negra. El 1792, en plena Revolució Francesa, l’Assemblea Nacional (el Parlament) havia autoritzat la petició del coronel Saint-Georges, que proposava la creació d’un regiment de cavalleria format per homes lliures de raça negra originaris de les colònies franceses de les Antilles. Aquell regiment va ser anomenat “Légion Nationale des Americans du Midi” —i popularment “Légion Saint Georges”—; i va ser emplaçat al nord a la frontera nord-est (Alsàcia i Lorena) per aturar l'avançament dels exèrcits austríac i bavarès, que pretenien envair França i derrocar el règim revolucionari.

La creació i el desplegament d’aquell regiment va representar una gran innovació en aquella Europa d’ideologia supremacista i esclavista. Aquella iniciativa es va avançar a la creació de regiments de soldats negres a la guerra de Successió nord-americana (1861-1865) o a la III guerra de la Independència de Cuba (1895-1898). Però aquella expectació no es va veure acompanyada pels èxits militars. El regiment de Saint-Georges va ser víctima de les intrigues de Dumouriez, mariscal de l’Exèrcit del Nord (emplaçat a Alsàcia i Lorena), que tenia un pacte secret amb els monàrquics francesos i amb les cancelleries de Viena i de Múnic per a fer fracassar la Revolució Francesa. Tot i que Saint-Georges va ser el primer que va denunciar Dumouriez, el govern francès va dissoldre el seu regiment a principis de 1795.

Saint-Georges havia nascut el 1745 a l’illa caribenya de Guadalupe (colònia francesa des del 1635) i era fill d’una relació extramatrimonial entre el latifundista colonial George Bologne de Saint-Goerge i una de les seves esclaves negres anomenada Nanon. No obstant això, el vell Saint-Georges mai es va desentendre del seu fill, i li va procurar una excel·lent educació i una exitosa carrera professional. Quan el jove Saint-Georges salta a la palestra pública (1792) és coronel de l’exèrcit francès, és professor i compositor de música clàssica (el primer d’ascendència africana), és un virtuós violinista que toca en els salons més prestigiosos de la capital, i és professor d’esgrima. Tot i això, després de la dissolució del seu regiment, cauria en desgràcia, seria apartat de l’exèrcit i moriria als 53 anys a causa d’un càncer de bufeta.