Tal dia com avui de l’any 1567, fa 455 anys, a Càller (llavors regne catalanoaragonès de Sardenya), moria el monjo franciscà Salvador Pladevall i Bien, conegut com a Salvador d’Horta, que, en el decurs de la seva vida, havia adquirit una gran fama com a persona que obrava miracles. Fra Salvador d’Horta havia nascut a Santa Coloma de Farners (la Selva) el 1520 i, després de quedar orfe i criar la seva germana petita Blaia, va consagrar la seva existència a la vida religiosa, passant per diversos convents: Montserrat, Santa Maria de Jesús de Barcelona, Tortosa, Bellpuig, Horta de Sant Joan (d’on prendria el patrònim), Reus, Madrid i, finalment, Càller.
Les historiadores Maria Carme Bartés i Carme Hereu, en el seu llibre Colomencs il·lustres relaten que quan Salvador d’Horta va arribar a Madrid, ja era un personatge conegut i que el rei hispànic Felip III el va voler conèixer. I desvelen que en l’entrevista que van mantenir, Salvador d’Horta sempre es va adreçar al rei en català. En cap lloc es diu si el rei va poder seguir les explicacions de Pladevall, o va haver de ser assistit per un traductor. Però, considerant que, des de Ferran el Catòlic, els reis de la monarquia hispànica mai van tenir cap interès per conèixer la llengua dels seus súbdits de parla catalana, és molt probable que hi intervingués un traductor.
La llegenda explica que sent al convent d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), hi va arribar una parella procedent de Castella que portaven una nena sordmuda, amb l’esperança que fra Salvador, que ja tenia fama d’obrar miracles, aconseguís que la criatura parlés. Segons la llegenda, fra Salvador va obrar un miracle i la nena va començar a parlar, però ho va fer en català. Els pares de la criatura, indignats, van protestar a fra Salvador, exclamant que no entenien ni un borrall del que deia la seva filla. I fra Salvador els va calmar, explicant-los que la nena parlava català perquè era a Catalunya, però que quan tornessin al seu país començaria a parlar en castellà.