Tal dia com avui de l’any 1218, fa 800 anys, moria a Tolosa (Occitània) Simó de Montfort i de Beaumont, que durant les guerres entre les cancelleries de Barcelona i de París pel domini d’Occitània havia estat el veritable maldecap dels catalanoaragonesos i dels seus aliats occitans. La seva destacada participació a la batalla de Muret (12 de setembre de 1213) dirigint els cavallers croats (mercenaris a sou de la monarquia francesa) va ser decisiva per derrotar l’aliança militar formada pels exèrcits de la corona d’Aragó i els comtats independents de Tolosa, del Carsí i de Lodeva. Després de la desfeta de Muret, el casal de Barcelona va perdre tota la influència política sobre Occitània que havia exercit, fins i tot, des d’abans de la independència (985).

Les fonts revelen que Simó de Montfort va adquirir fama i fortuna com a cap d’una colla de cavallers de segona fila que es dedicaven al negoci de la guerra. També el descriuen com un catòlic devot que imposava la celebració de la missa abans d’entrar en combat i, a la vegada, com un personatge extremadament cruel tant al camp de batalla com amb la població civil. Així, ordenaria milers de mutilacions, esquarteraments i enterraments de persones vives. Un dels capítols més sagnants de la seva trajectòria el va escriure a Bram (Occitània): després de conquerir la ciutat, va buidar els ulls i va amputar els braços de tots els seus habitants, excepte d’un, que el va deixar borni, perquè exhibís els mutilats per la regió amb el propòsit de crear desànim entre els resistents.   

Dominis i feus de la corona d'Aragó abans de la batalla de Muret (1213) / Enciclopèdia

La guerra d’Occitània es va convertir en terreny adobat per a l’activitat de Montfort. La monarquia francesa i el Pontificat veien l’expansió catalanoaragonesa a Occitània com una amenaça a l’equilibri de poders a l’Europa occidental i van disfressar aquell conflicte de croada contra la confessió càtara, majoritària al territori. Montfort, emprant els seus mètodes sanguinaris, es va enfrontar repetidament a les elits occitanes aliades del casal de Barcelona, fins a bandejar-les del poder o exterminar-les físicament. Algunes fonts afirmen que seria el mateix Montfort qui va assassinar el comte-rei Pere I de Barcelona i II d’Aragó en una escaramussa als afores de la vila occitana de Muret (1213). Monfort moriria, cinc anys després de Muret, en el setge de Tolosa.

Imatge principal: Gravat que representa la mort de Simó de Montfort en el setge de Tolosa / Viquipèdia