Tal dia com avui de l’any 1250, fa 774 anys, a Castelfiorentino (ducat de Pulla i Calàbria, regne de Sicília), moria Frederic, que havia estat rei de Sicília (1198-1250) —el segon de la dinastia Hohenstaufen al tron de Palerm— i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1220-1250) —un conglomerat de principats semiindependents que s’estenia per l’Europa central—. Frederic havia heretat la corona siciliana (1212) per la seva condició de fill primogènit de Constança I, reina-titular de Sicília (la darrera de la nissaga d’origen normand Hauteville). I els prínceps-electors germànics l’havien elegit i coronat per la seva condició de fill primogènit de l’emperador Enric IV (1220) espòs de Constança I de Sicília.

Frederic (I de Sicília i II del Sacre Imperi) va ser anomenat "Stupor Mundi" (la sorpresa del món) pel seu caràcter excèntric i poc convencional i per la seva concepció avançada de l’època i del món que li havia tocat viure. Va excel·lir en totes les disciplines professionals i artístiques que podia posar en pràctica un home de la seva condició: va ser un destacat militar, un excel·lent diplomàtic i un reconegut escriptor. Va ser el creador i un dels principals productors de l’Escola Poètica Siciliana, un dels grans moviments estètics de la literatura europea (es va disputar la primacia artística del continent amb la poesia trobadoresca provençal). Frederic també va ser anomenat "l’Anticrist" pels seus constants enfrontaments amb el Pontificat.

No obstant això, va cedir a la pressió del papa Innocenci III (el que havia ordenat la croada contra els albigesos, però que també havia ordenat alliberar l’infant Jaume —futur Jaume I— de les urpes del mercenari i cap croat Simó de Montfort) i va ser casat amb Constança (1209), germana del rei Pere el Catòlic (mort a la batalla de Muret, 1213), filla del rei Alfons-Ramon i neta del comte Ramon Berenguer IV. Constança era vídua del rei Emeric I d’Hongria i era quinze anys més gran que Frederic, però va ser un matrimoni molt ben avingut. Van ser els pares de Manfred i els avis de Constança II de Sicília, l’esposa del rei catalanoaragonès Pere II, que va incorporar l’illa siciliana al casal de Barcelona.

Les seves despulles van ser conduïdes a Palerm i sebollides a la catedral de la capital siciliana.