Tal dia com avui de l’any 1653, fa 371 anys, a la Haia (Països Baixos independents), moria Maarten Harpertszoon Tromp, que havia estat almirall de la flota neerlandesa que havia derrotat i enfonsat un estol naval hispànic avarat amb un doble objectiu: transportar efectius militars a Flandes per a combatre contra els neerlandesos que s’havien independitzat de la monarquia hispànica (1581), i rentar la imatge de fracàs que perseguia la marina dels Habsburg de Madrid d'ençà de la derrota de l'Armada Invencible (1588). Però el resultat va ser totalment oposat al que preveien a Madrid: aquella derrota va significar la fi del lideratge naval hispànic.

En aquell enfrontament, anomenat “Primera Batalla de les Dunes” (1639), la marina neerlandesa, formada per uns cent vaixells, tripulada per 10.000 homes i comandada per l’almirall Tromp, va derrotar l’estol naval hispànic, format, també, per uns cent vaixells, tripulada per 14.000 efectius i comandada per l’almirall Antonio de Oquendo. Els neerlandesos van combatre amb els mateixos patrons que havien emprat els anglesos per a derrotar l’Armada Invencible el 1588. En aquesta batalla hispano-neerlandesa, els neerlandesos també van sortir a l’encontre dels hispànics i els van atacar davant de les costes de Kent (sud-est d’Anglaterra).

Segons la investigació historiogràfica espanyola, la derrota hispànica va ser causada per dos motius. El primer, la manca de confiança de Oquendo, que, per por d'embarrancar les seves naus als bancs de sorra, va tenir una actitud erràtica que limitaria enormement la capacitat de resposta de les naus hispàniques. I la segona, el mal estat de moltes d’aquestes naus. El comte-duc d’Olivares, ministre plenipotenciari de Felip IV, havia proclamat que aquell estol era una rèplica de la Felicísima Armada (la Invencible), però molts vaixells hispànics (embargats als seus patrons per deutes amb el fisc hispànic) estaven en tan mal estat que van naufragar en entrar en combat.

En aquella batalla, la nau capitana hispànica va aconseguir, amb penes i treballs, arribar fins al port de Dunkerque i desembarcar el tresor que transportava, destinat a pagar les soldades dels Tercios de Castilla a Flandes. Però, per una altra banda, el conjunt d’aquell estol va perdre 35 vaixells (un terç de l’estol), més de mil canons i bombardes i més de 7.000 homes (mariners i artillers de l’estol, i arcabussers destinats a la guerra de Flandes), que van morir durant el combat o van desaparèixer ofegats a alta mar (el 50% dels efectius). Uns anys abans (1624), Oquendo havia estat processat i condemnat per la compra de naus en mal estat, a amics, que eren destinades a l’Armada hispànica.