Tal dia com avui de l’any 1442, fa 580 anys, a Saumur (llavors comtat d’Anjou, regne de França), moria Violant d’Aragó, segona filla i única supervivent de la parella formada pel comte-rei Joan I i de la seva segona esposa Violant de Bar, neboda del rei Carles V de França. Trenta-dos anys abans (1410), quan el seu oncle patern Martí I va morir sense descendència legítima (1410), Violant era, amb els dos Trastàmara castellans (Enric i Ferran) i amb les dues Urgell catalanes (Elisabet i Elionor), un dels nets supervivents de Pere III, i com a tal, va presentar la seva candidatura al tron de Barcelona.

La proposta de Violant no va prosperar, a causa d’una llei no escrita que impedia les dones ocupar el tron de Barcelona com a reines titulars. Veient les dificultats que havia de vèncer la seva proposta, tot seguit va presentar la candidatura del seu fill, Lluís de Calàbria, que únicament li va donar suport l’entorn de la seva difunta mare. En l’assemblea de compromissaris de Casp (1412) que havia d’elegir un nou sobirà per al tron del Barcelona, el fill de Violant ja havia estat abandonat pels seus suports, que es van inclinar cap a la candidatura de Ferran de Trastàmara.

Aquest canvi obeïa a diverses causes. La primera era l’edat del fill de Violant, que en aquell moment només tenia set anys, i la seva coronació hauria estat acompanyada d’una regència exercida pel pare (el francès Lluís d’Anjou) que únicament hauria generat inestabilitat. I la segona era l’odi profund que els partidaris del fill de Violant sentien per Jaume d’Urgell, casat amb una filla de Sibil·la de Fortià, la darrera esposa de Pere III i la personificació de tots els mals a ulls del fills i de l’entorn de la difunta Violant de Bar. Aquesta rancúnia els va fer decidir pel rival més potent de Jaume.

Després de la derrota política a Casp, es va centrar en els afers dels seus estats (Provença i Anjou), i va esdevenir una de les personalitats més importants de l’episodi bèl·lic de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453), que va enfrontar l’eix Valois-Armanyac-Anjou (el partit francès) amb l’eix Lancaster-Borgonya (el partit anglès). Violant de Bar va acollir i protegir al seu castell d’Angers el delfí Carles, l’únic fill supervivent de Carles VI de França i futur Carles VII, i va fabricar el mite Joana d’Arc (la va rescatar de Borgonya i la va posar al font de l’exèrcit Valois-Armanyac-Anjou).