Tal dia com avui de l’any 1640, fa 384 anys, el Dietari de la Generalitat consignava la mort d’Enric d’Aragó-Cardona, virrei hispànic de Catalunya des del Corpus de Sang i l’assassinat del seu antecessor Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma (7 de juny de 1640), que havia marcat l’inici de la Revolució dels Segadors (1640). El comte-duc d’Olivares, ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica, va nomenar Cardona, cap de la noblesa catalana i, per tant, cap de l’estament militar de Catalunya (però ideològicament molt proper als interessos de la monarquia hispànica), amb l’objectiu de “calmar las villas y los campos de Cataluña”.
El virrei Cardona havia mort dos dies abans (22 de juliol de 1640) mentre inspeccionava els baluards de la muralla de Perpinyà, que havien estat bombardejats per l’artilleria hispànica durant la revolta popular dels dies 15 i 16 de juny de 1640 (els cònsols de la ciutat s’havien negat a allotjar la soldadesca hispànica, i els caps militars de Felip IV havien ordenat bombardejar la trama urbana). Precisament, en el decurs d’aquella inspecció, Cardona va cessar i arrestar els caps militars hispànics Geni della Rena i Leonardo Moles, i els oficials i soldats culpables dels abusos contra la població civil de Perpinyà.
Un cop es va tenir notícia de la mort del virrei Cardona, els soldats hispànics van entrar a la ciutat i van assaltar les presons. Segons la crònica de Miquel Parets, un assaonador de Barcelona que va escriure De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria: “Mort el virrei, tots los soldats de fora (hispànics) van tornar a entrar esvalotats a la vila (a Perpinyà), els presos (soldats hispànics arrestats per Cardona) van quedar lliures i només va quedar oprimit el país i els seus naturals, després els militars (hispànics) van ordenar festes per la mort del virrei, amb la idea que els naturals hi acudissin i ells acabar de saquejar el poble”.
Amb la mort de Cardona i la venjança hispànica sobre la població civil de Perpinyà es van precipitar els fets. Durant el mes d’agost, la població civil catalana va hostilitzar permanentment l’exèrcit hispànic, que ja no rebia vitualles ni salaris, i estava dispers pel país, en petits grups que robaven per tot arreu. L’1 de setembre de 1640, el rei hispànic Felip IV declarava, formalment, la guerra a Catalunya. I el 7 de setembre de 1640 es produïa una reunió a Ceret, entre Francesc de Vilaplana (nebot del president Pau Claris) i Armand du Plessis (nebot del cardenal Richelieu, primer ministre de França) que anticipava la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59).