Tal dia com avui de l’any 1520, fa 505 anys, a Saint-Dié-des-Vosgues (llavors comtat independent de Lorena i, actualment, França); moria el cartògraf Martin Waldseemüller; que, a partir de l’obra “Novus Mundus” (1503), del cartògraf toscà Amèrico Vespucci (que identificava el Nou Món com un continent propi i no com una part de l’Extrem Orient asiàtic), seria el primer a referir-se a aquelles noves terres amb el nom d’"Amèrica". El primer cop que va emprar aquest topònim, que era un reconeixement al cartògraf toscà Vespucci, seria en la seva obra Universalis Cosmographia, que es publicaria a l’abadia de Saint-Diedel el 1507.
Waldseemüller havia nascut el 1470 a Friburg de Brisgòvia (llavors ducat independent de Württemberg i, actualment, Alemanya) en una família d’impressors. No obstant això, es va criar a Basilea (Confederació helvètica) i va estudiar teologia, geografia i cartografia. Als vint anys (1490) va ingressar a l’abadia de Saint-Diedel (a Saint-Dié-des-Vosgues) i va ser emplaçat a la impremta. Pocs anys després (1507) publicaria la seva obra més coneguda —la Universalis Cosmographia— i suggeriria anomenar Amèrica —en reconeixement a Vespucci—; i en femení per analogia als topònims dels altres continents: “Europa”, “Àsia” i “Àfrica”.
Tot i que la distribució d’aquella obra va ser molt limitada (no va passar de les 1.000 còpies), la denominació que proposaria Waldseemüller faria fortuna i es crearia un consens general, en l’Europa de l’època, al voltant de la denominació Amèrica per a referir-se al Nou Món. En la seva obra, Waldseemüller mai no va utilitzar la denominació “Espanya” per a referir-se a l’edifici polític creat per la unió dinàstica dels Reis Catòlics (1489), que havia estat l’impulsor de l’empresa de “descoberta” d’aquell nou continent. A principis del segle XVI, durant el govern dels Reis Catòlics, “Espanya” era un concepte geogràfic que feia referència al subcontinent peninsular ibèric.