Tal dia com avui de l’any 1454, fa 571 anys, a Florència (llavors ducat independent de Toscana); naixia Américo Vespucci; que, amb el decurs del temps, seria comerciant, navegant i explorador; i, sobretot, el cartògraf que identificaria el Nou Món com un continent propi (i no com una part de l’Extrem Orient asiàtic que defensaven Colom i els navegants de la seva contemporaneïtat); i que donaria nom a aquesta nova realitat geogràfica. El 1503 (onze anys després del primer viatge colombí) ho va divulgar a través de la seva obra “Mundus Novus”; i el 1507, el cartògraf alsacià Martin Waldseemüller, publicaria “Universalis Cosmographia” i, en honor a Vespucci, empraria —per primer cop— el topònim Amèrica per a referir-se al Nou Món.

Vespucci havia nascut en una família de la burgesia mercantil de Florència (el seu pare era el banquer Nastagio Vespucci), molt ben relacionada amb el poder (amb els Médici). Va ser instruït pel filòsof Pico della Mirandola i pel geògraf Toscanelli i, segons els seus biògrafs, sempre va mostrar una gran predilecció pels llibres de viatges. Amb trenta-vuit anys (1492) va arribar a Sevilla com a representant comercial de les poderoses cases toscanes dels Perfrancesco i dels Berardi; i allà va conèixer els actors principals dels viatges atlàntics i hauria pogut participar en algun viatge al Nou Món cap al 1497 o 1498, però no hi ha testimonis documentals que ho provin. En canvi, sí que està provat que el 1500, coincidint amb la caiguda dels Colom, va fugir a Lisboa.

Després de la mort d’Isabel la Catòlica i de la rehabilitació parcial dels Colom (1504), Vespucci va tornar al territori de la monarquia hispànica i va ser nomenat responsable de provisió d’un estol expedicionari a les illes Moluques que mai no va salpar. Durant un temps va viure a Bilbao, aparentment al servei del rei Ferran; i el 1506, després de la misteriosa mort de Felip Habsburg —el gendre del Catòlic— va ser nomenat Pilot Major de Castella, amb un sou de 75.000 morabatins/any (l’equivalent a 500.000 euros, que li permetia mantenir una cèntrica casa a Sevilla i la possessió de cinc esclaves). Se li va assignar la responsabilitat d’introduir les tècniques més depurades de navegació (l’ús del quadrant i de l’astrolabi i les noves formes de pilotatge).

La investigació historiogràfica planteja molts dubtes sobre els relats de Vespucci i posa en dubte la seva participació en cap viatge al Nou Món.