Tal dia com avui de l’any 1477, fa 548 anys, a Nantes (ducat independent de Bretanya); naixia Anna Dreux-Foix; coneguda com a Anna de Bretanya; que, per la seva condició de primogènita del duc Francesc II, heretaria el ducat en qualitat de duquessa-titular; i que, per la seva condició d’esposa del rei de França, esdevindria la darrera duquessa independent de Bretanya. El domini de Bretanya havia mantingut la seva independència des del segle VI. Durant la Baixa Edat Mitjana (segles XI a XV) havia fonamentat la seva independència en el context d’un difícil equilibri entre les monarquies francesa i anglesa.
Anna de Bretanya era filla del duc Francesc II, mort prematurament i sospitosament mentre negociava la sortida al conflicte polític i militar amb la corona francesa (1488); i de Margarida de Foix, filla d’Elionor de Navarra i neta de Joan II de Catalunya i Aragó. Per aquest motiu, a l’escut d’armes d’Anna hi havia la senyera de les tres barres de la casa de Foix. Anna, per banda de la seva mare Margarida, era, també, besneta del comte Jaume d’Urgell, candidat al tron de Barcelona i derrotat al Compromís de Casp (1412). Quan el seu pare va morir sobtadament (1488) es va convertir en una peça política molt cobejada per tots els poders reials europeus.
Amb la mort del seu pare, Anna, amb tan sols tretze anys (1490) es va veure obligada a casar-se amb Maximilià d’Habsburg, un vidu de quaranta-un anys que era qui millor podia garantir la independència del ducat. Però la monarquia francesa va reaccionar ocupant militarment Bretanya i obligant Anna a divorciar-se i a casar-se de nou amb el rei Carles VIII de França. A la mort del rei francès, l’interès de la cancelleria de París a retenir Bretanya era tan gran que van obligar Anna a casar-se amb el nou rei Lluís XII. Durant la seva vida, Anna tindria tretze embarassos i parts; però només seria sobreviscuda per dues noies: Clàudia i Renata. Va morir als trenta-sis anys.