Tal dia com avui de l’any 1907, fa 118 anys, a Barcelona; naixia Anna Maria Martínez-Sagi; que en el decurs de la seva vida seria una personalitat molt destacada en diverses facetes del món de l’esport, de la cultura i de la política. Se la considera pionera femenina en la pràctica, en la promoció i en la gestió de l’esport com un mitjà per assolir la plena igualtat entre dones i homes. Va ser campiona i plusmarquista a l’estat espanyol de llançament de javelina i va ser la primera dona amb un càrrec directiu en una entitat esportiva a l’estat espanyol: va ser directiva del F.C. Barcelona durant la presidència de Josep Sunyol (1935-1936). Va dimitir perquè no va aconseguir la creació de les seccions femenines del club, en bona part per manca de suport intern.
Anna Maria Martínez-Sagi havia nascut en una família de l’alta burgesia de Barcelona formada per Josep Martínez-Tatxé i Consol Sagi Barba, que —com moltes altres nissagues d’aquest corpus social— havien abandonat el català perquè consideraven que no era una llengua culta. Anna Maria va ser educada en castellà, però des de molt jove es va rebel·lar contra aquella cultura familiar i va sovintejar els ambients populars de la capital catalana, on aprendria el català. Durant aquests anys d’adolescència i primera joventut (1926-1931) va treballar a les redaccions dels diaris Las Noticias i La Rambla, entrevistant tota mena de personatges, des de pidolaires i prostitutes fins a polítics catalans del règim dictatorial de Primo de Rivera.
Amb la restauració de l’autogovern català i la proclamació de la II República (1931); Anna Maria publicaria diversos llibres de poesia que van tenir molt èxit. Durant aquella etapa va ser una de les periodistes i escriptores més reconegudes a Catalunya; i va ser una de les impulsores del Front Femení d’Esquerres, en favor de la nacionalitat catalana i de la sobirania popular. En esclatar el conflicte civil (1936-1939) va ser corresponsal de guerra; i a la seva conclusió es va exiliar a Cannes (Provença-França); i hi va viure com a pintora de carrer. També durant aquella etapa, que coincidia amb la II Guerra Mundial (1939-1945) i amb l’ocupació nazi de França, va col·laborar amb la Resistència francesa.
A la conclusió del conflicte mundial (1945) es va establir als Estats Units i, durant tres dècades, va ser professora de la Universitat d’Illinois (1945-1975). Va tornar a Catalunya el 1977, però decebuda de l’ambient que trobaria a Barcelona —que ella deia que no tenia cap relació amb l’efervescència cultural i social i la catalanitat de l’etapa republicana— es va retirar a Moià (Moianès). Va morir a Santpedor (Bages) l’any 2000.