Tal dia com avui de l’any 1517, fa 508 anys, a Saragossa, naixia Antoni Agustí i Albanell, que en el decurs de la seva vida seria nunci apostòlic a Anglaterra i al Sacre Imperi Romanogermànic (en plena expansió de l’anglicanisme i del luteranisme, respectivament), bisbe d’Alife (al regne de Nàpols, estat de la Corona catalanoaragonesa i, per tant, de la monarquia hispànica), bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona. Els seus pares eren Antoni Agustí —de Fraga—, vicecanceller de la Corona a Saragossa, i Aldonça Albanell, filla d’una família de l'oligarquia urbana de Barcelona. Tot i que els Agustí-Albanell van ser a Saragossa durant setze anys (1508-1524), Antoni va deixar escrit que la llengua familiar va ser sempre el català.

Agustí seria l’introductor de la impremta a les seves tres destinacions diocesanes. Si bé tant a Alife, com a Lleida, com a Tarragona, amb anterioritat, s’havien editat alguns incunables amb la tècnica de Gutenberg, no seria fins als seus governs pastorals que s’hi implantaria de manera definitiva. I això seria especialment important a la seu tarraconense, capital eclesiàstica de la Corona catalanoaragonesa. Agustí va prendre possessió de la mitra de Tarragona el 1577 i aconseguia que l’impressor valencià Joan Felip Mey, de la prestigiosa nissaga d’impressors d’origen flamenc Mey-Galès, s’instal·lés al Palau Arxidiocesà. Amb el propòsit de retenir-lo a Tarragona, en promouria el casament amb Anna Llagostera, filla d’una família de l'oligarquia de la ciutat.

L’existència d’una impremta perdurable estimularia els estudis universitaris de Lleida i Tarragona. Durant el seu govern pastoral a la diòcesi ilerdense (1561-1576), va aplicar una reforma a la universitat seguint els cànons que emanaven del Concili de Trento i això l’enfrontaria amb les autoritats civils de la ciutat. Però, d’altra banda, amb les premses del seu protegit, l’impressor basc Pedro de Robles, aconseguiria rellançar aquella institució. A Tarragona, la seva aportació encara seria més destacada. La impremta impulsaria l’Estudi a la categoria d’Universitas Tarraconensis, que impartiria els graus de Gramàtica, Arts i Teologia. Agustí va morir a Tarragona (1586) i va ser enterrat a la capella del Santíssim Sagrament de la catedral.