Tal dia com avui de l’any 1658, fa 360 anys, naixia al Mas Colom, a l’antic poble de Sant Pere de Roda (Osona) —actualment situat entre les viles de Roda de Ter i les Masies de Roda— Francesc Macià i Ambert, més conegut com a Bac de Roda. Els seus pares eren Onofre Macià, hereu del Mas Colom, i Escolàstica Ambert, cabalera de Vic. Als catorze anys el van casar amb la pubilla del Mas Bac de Roda, una important explotació agroramadera de la comarca. Macià, com tots els cabalers —és a dir, no hereus— de l’època que es casaven amb pubilles —hereves—, seria conegut amb el nom de la casa a la qual s’incorporava per matrimoni.
Bac de Roda passaria a la història com un dels més prestigiosos caps dels Miquelets de Catalunya, la infanteria lleugera que durant la Guerra de Successió hispànica (1705-1715) combatria a favor de la causa austriacista. L’any 1703, quan el conflicte ja havia esclatat als camps de batalla continentals i al Principat es forjava un potent nucli d’oposició antiborbònic, li va ser encomanat l’allistament, la formació i el comandament dels Miquelets d’Osona. Poc després, en la seva qualitat de cap militar, participaria en les reunions prèvies al Pacte de Gènova (1705), que sumaria Catalunya a l’aliança internacional antiborbònica.
Durant el conflicte successori va participar en diverses accions, algunes de vital importància, que li valdrien el reconeixement de coronel de fusellers. A mitjans de 1713, després de la signatura del Tractat d’Utrecht, les tropes francocastellanes del duc de Bracamonte van ocupar Osona, no sense una acarnissada resistència dels Miquelets, llavors sota l’autoritat directa de les institucions catalanes. Bac de Roda va plantejar una estratègia de guerrilla que causaria estralls a la rereguarda borbònica. Finalment, quan Bracamonte va posar preu al seu cap, va ser traït pel seu amic Josep Riera i arrestat i executat per les autoritats borbòniques el 2 de novembre de 1713.
Se li atribueix la frase: “No em maten per ser traïdor, ni tampoc per ser cap lladre, sinó perquè he volgut dir que visca sempre la pàtria”.