Tal dia com avui de l’any 1897, fa 125 anys, a Roda de Berà (Tarragonès); naixia Carme Claramunt i Barot; que en el decurs de la seva vida seria una destacada activista política a Badalona; i que després de l’ocupació franquista de Catalunya es convertiria en la primera dona afusellada al Camp de la Bota (18 d’abril de 1939). Carme Claramunt va ser detinguda per un escamot falangista, acusada dels pretesos delictes de “auxilio a la rebelión militar”, condemnada a mort per un tribunal militar, i afusellada al principal camp de la mort del règim franquista. Entre 1939 i 1951, el règim franquista hi va assassinar 1.717 persones.
Però la forma com va ser detinguda i els càrrecs que se li van imputar il·lustren un fenomen que va ser habitual durant els mesos i anys immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya: les delacions per conflictes personals i familiars. Una veïna anomenada Maria Sallent s'havia fet la idea que heretaria la botiga de l’Angèlica Picas, tieta de la Carme Claramunt, en virtut a una imaginària compensació moral per la pèrdua de dos fills a mans d’elements incontrolats durant el període revolucionari (juliol, 1936 – maig, 1937). Però, a finals de 1938, va saber que el testament de l’Angèlica sempre havia estat a favor de la seva neboda Carme.
Llavors va decidir desfer-se de la Carme, i la va denunciar falsament com a informadora dels pistolers que havien assassinat els seus fills. La Carme va ser detinguda i, des del primer moment, ho va tenir molt complicat. En aquell context de repressió extrema, les persones que havien adquirit i mantingut un compromís públic, eren sistemàticament condemnades a llargues penes de presó o a mort. La Sallent ho va aprofitar per a delatar-la; i la Carme Claramunt, que havia estat una persona de reconeguda ideologia independentista va patir una brutal detenció i interrogatori, un judici infame i una mort indigna del seu compromís amb la societat.