Tal dia com avui de l’any 1923, fa 101 anys, a Saragossa, naixia Carmen Forns Aznar, que, amb el decurs del temps, esdevindria una destacada vedet de revista a Barcelona, que seria coneguda amb el nom artístic de Carmen de Lirio i que, durant la dècada del 1950, seria anomenada "la reina del Paral·lel". La Carmen va ser la quarta de vuit germans d’una família establerta a Saragossa, formada per un militar català —que havia lluitat amb els rebels franquistes— i una mestressa de casa aragonesa. L’any 1939, poc després de l’ocupació franquista de Catalunya i de la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la família Forns-Aznar es va establir a Barcelona.

Carmen va fer les seves primeres aparicions, amb tan sols quinze anys, com a model de nu al Cercle Artístic i com a cantant a Radio Barcelona, on va participar en un concurs en què imitava Concha Piquer i cantava “la Lirio” i d’aquí va prendre el nom. Amb setze anys (1949) va debutar al Paral·lel com a actriu de vodevil. Entre el 1949 i el 1966 va actuar als teatres Còmic, Apol·lo i Victòria del Paral·lel de Barcelona, interpretant papers estel·lars en diverses obres, molt aplaudides, del gènere del vodevil, com Esta noche no me acuesto (Comic, 1951), Pim, Pam, Fuego (Apol·lo, 1954) o Vacaciones de broma (Victòria, 1955).

Per tot això, Carmen va esdevenir un mite sexual. La premsa de l’època la descrivia com una "escultural vedette" amb "uns impactants ulls verds". Durant aquella època, es van fabricar molts rumors sobre la seva vida personal, com el que afirmava que mantenia una relació sentimental amb el governador civil, Eduardo Baeza Alegria (1949-1951). Durant la dècada del 1960, es va orientar cap al món del teatre i del cinema i va treballar en més de quaranta pel·lícules, entre les quals destaquen La vida alrededor, de Fernando Fernán Gómez, Los salvajes en Puente San Gil, d’Antoni Ribes, o Clara es el precio, de Vicente Aranda.

Durant la seva etapa cinematogràfica es va casar a Mèxic amb un director de cinema polonès —d’origen jueu— amb el qual va tenir la seva única filla. Va retornar a Barcelona i hi va passar els anys de la seva maduresa i de la seva vellesa. El 2009, amb vuitanta sis anys, va escriure i publicar les seves memòries Carmen de Lirio; memòries de la mítica vedette que va burlar la censura. Poc després, el 4 d’agost del 2014, moria a Barcelona, a l’edat de 90 anys.