Tal dia com avui de l’any 839, fa 1.185 anys, al castell de Neudingen (Württemberg-imperi carolingi), naixia Carles, fill de Lluís el Germànic —futur rei dels francs orientals, després de la partició de l’Imperi carolingi (843)—, net de l’emperador Lluís el Pietós i besnet de l’emperador Carlemany. Carles, anomenat “el Gras” i que en la documentació oficial apareix com a Carolus Pinguis (Carles Greix), va créixer durant els anys posteriors a la divisió de l’Imperi carolingi. Com a fill d’un dels beneficiaris d’aquella partició, succeiria el seu pare al tron de la França Oriental —el territori de les actuals Alemanya i Suïssa— (876). Però el destí faria que succeís, també, el seu cosí Carles II, rei de la França Occidental —el territori de les actuals França i Catalunya— (884), reunint efímerament les dues terceres parts de l’antic imperi carolingi.

En aquells territoris ja s’havia iniciat la mal anomenada Revolució Feudal (el poder central —la corona— es trobava immers en una profunda crisi iniciada després de la mort del darrer emperador i els barons territorials usurpaven el bé públic —el patrimoni reial—). Per aquest motiu, el regnat de Carolus Pinguis va ser molt convuls. I en aquell context de tensió màxima, Guifré el Pilós, comte delegat del poder central als comtats de Barcelona, d’Urgell, de Cerdanya, d’Osona i de Girona, i, per tant, el magnat més poderós de la Marca de Gótia, prendria la iniciativa. Davant de la desaparició de l’estat als comtats gòtics, i per a evitar que un magnat dissident usurpés les funcions reials; —va assumir el control de l’exèrcit, de les infraestructures defensives, de la fiscalitat i de la justícia; en els comtats que gestionava (870-897).

Carolus Pinguis moriria el 887 a causa dels seus excessos alimentaris. Va morir sense descendència legítima i els dominis que havia reunit van ser, novament, dividits. Al tron de la França Occidental va ser succeït pel seu parent Eudes, comte carolingi de París. Guifré el Pilós, va renovar el jurament de vassallatge i els comtats gòtics van continuar vinculats al regne de França, continuador de l’imperi carolingi en el seu terç occidental. Però, deu anys més tard (897), Guifré moria en una escaramussa contra les tropes andalusines del valí de Lleida; i, els comtats del Pilós passaven al seu fill Guifré II, sense la intervenció d’Eudes. Era el primer cop que el càrrec es transmetia hereditàriament, i era l’inici d’una nissaga de governants indígenes que conduirien els destins del país durant més de cinc segles (fins al 1410).