Tal dia com avui de l’any 1503, fa 521 anys, a Zangoitz (regne de Navarra), naixia Enric d’Albret i de Foix, que seria l’últim príncep de Viana (hereu al tron navarrès) i l’últim rei de la part peninsular de Navarra. El 1512, Ferran el Catòlic i l’aristocràcia militar castellanolleonesa van envair la part peninsular de Navarra, i Enric i els seus pares, Joan III i Caterina I, es van refugiar a la part continental del seu regne (Bearn, Armanyac, Bigorra, Foix i Albret).  Quan Enric va heretar la corona navarresa (1521), va armar un important exèrcit i va reconquerir la part peninsular del regne. Però la monarquia francesa, que li havia donat suport, el va abandonar i es va veure obligat a retirar-se, de nou, a la part nord dels Pirineus.

En aquella guerra de restauració (1521), com la d’ocupació castellanolleonesa (1512), les oligarquies basques del Senyoriu de Biscaia (actuals territoris de Biscaia i de Guipúscoa) es van posicionar a favor de les armes hispàniques. Després del llarg i cruent conflicte civil biscaí (segles XIII a XV) entre onyaicins (partidaris de Castella) i gamboïns (partidaris de Navarra), els segons havien estat pràcticament exterminats. Durant l’empresa de reconquesta navarresa dirigida per Enric d’Albret (1521), Ignasi de Loiola, oficial de l’exèrcit de la Corona castellanolleonesa, havia estat greument ferit als afores de Pamplona. Després d’aquell fet, Ignasi reorientaria la seva carrera cap a la religió i crearia la Companyia de Jesús.

Posteriorment, Enric d’Albret va ser casat amb Margarida d’Angulema (1527), germana del rei Francesc I de França, vídua i dotze anys més gran que el navarrès. Gràcies a aquest matrimoni, la posició d’Enric en el concert internacional es va veure molt reforçada: havia esdevingut el cunyat del rei de França i podia cobejar una nova operació militar de recuperació. No obstant això, va orientar tots els esforços cap a la via diplomàtica i va intentar casar la filla que va tenir amb Caterina, de nom Joana (Pau, 1528), amb Felip d’Habsburg (Valladolid, 1527), fill de Carles de Gant i futur Felip II de la monarquia hispànica. El propòsit d’Enric era recuperar el mapa històric de Navarra amb la coronació a Pamplona d’un segon fill de Felip i de Joana.  

Enric d’Albret va morir sense recuperar la part peninsular del seu regne (1555). Les llargues negociacions amb Carles de Gant van ser boicotejades pel seu cunyat Francesc I de França. Però el resultat del seu matrimoni amb la germana del rei francès i de la seva intensa labor diplomàtica donaria els fruits esperats en la figura del seu net, de nom també Enric, fill de Joana d’Albret. El net d’Enric no restauraria el mapa històric de Navarra, però —a la mort de la mare— es convertiria en el rei Enric III de Navarra (1572-1610), i a la mort del seu cosí segon, Enric III de França (últim rei francès de la casa Valois-Angulema), es convertiria, també, en Enric IV de França (1589-1610). El net d’Enric d’Albret seria el primer rei francès de la nissaga Borbó.