Tal dia com avui de l’any 1452, fa 473 anys, a Sos (llavors, regne d’Aragó); naixia Ferran, el segon fill (i primer mascle) del rei Joan II de Catalunya-Aragó (tercer Trastàmara al tron de Barcelona) i de la seva segona esposa, Joana Enríquez. Ferran va néixer circumstancialment a Sos; mentre la seva mare acompanyava el seu pare en el desenvolupament de la Guerra Civil navarresa (1451-1454), que enfrontava el partit que donava suport a Carles de Viana (primogènit del primer matrimoni de Joan II amb la reina titular Blanca de Navarra); contra el que donava suport al mateix rei catalanoaragonès.

Després de la misteriosa mort de Carles de Viana, germanastre gran de Ferran (1461); i que, des d’un primer moment, es va atribuir a Joana Enríquez; el futur Catòlic va ser nomenat hereu al tron catalanoaragonès, mentre que la seva germanastra gran Elionor (filla de Joan II i de Blanca de Navarra), que sempre havia donat suport al seu pare, ho seria de la corona navarresa. Uns anys més tard (Cervera, 1468) es va pactar el seu matrimoni amb la seva cosina Isabel de Castella, que en aquell moment era l’hereva destinada a succeir el seu germanastre gran Enric IV al tron de la Corona castellanolleonesa.

El 1474, després de la mort d’Enric IV i del triomf d’Isabel a la Guerra Civil castellana (contra Joana, la filla del difunt rei); va esdevenir rei-consort de la Corona castellanolleonesa. I el 1479, després de la mort del seu pare, va ser coronat rei-titular de la Corona catalanoaragonesa. A partir d’aquell moment es desplegaria l’autèntica dimensió política de Ferran. El Catòlic va ser l’autèntic arquitecte de la novíssima monarquia hispànica creada a partir de la unió dinàstica de les dues principals corones peninsulars. Va ser anomenat el Catòlic no per la seva pretesa religiositat, sinó perquè aquest apel·latiu, en aquell context històric, significava “l’universal”.

Ferran va ser l’impulsor del projecte colombí, forjat a València amb el seu banquer Lluís de Santàngel i els navegants Colom i Cabot (1486-1492). I també va ser l’usurpador de l’empresa colombina (1500). Ferran sempre va ser conscient del seu origen genètic jueu (a través de la seva rebesàvia materna Yonati Bat Geddalieh); però la seva ideologia preabsolutista (pròpia del model d’estat modern que ja albirava) no contemplava l’existència del paisatge tradicional medieval (un domini format per diferents comunitats culturals i religioses) i va ser un dels impulsors del Decret de conversió o expulsió de la minoria jueva (1492).

Ferran va imaginar un món governat per la seva descendència i va impulsar tota la seva activitat militar i diplomàtica en aquesta direcció. Joan, el seu primogènit, va ser casat amb Margarida (germana de Felip el Bell) amb l’objectiu d’unificar els dominis Trastàmara i Habsburg i convertir-lo —a ell o al seu hereu— en el monarca més poderós d’Europa. I va promoure la carrera del seu fill natural Alons (nascut d’una relació extramatrimonial amb la catalana Aldonça Roig d’Ivorra) al setial de Sant Pere. Ni Joan ni Alons no aconseguirien els seus objectius, però Maquiavel s’inspiraria en la figura de Ferran per escriure El Príncep.