Tal dia com avui de l’any 1575, fa 443 anys, naixia a Olot (Garrotxa) Joan Pere Fontanella, que es convertiria en el jurista més prestigiós de Catalunya i que l’any 1641, amb la proclamació de la Primera República Catalana, seria nomenat conseller en cap del govern. Fontanella ja formava part de l’equip polític de Pau Claris, president de la Generalitat (1638-1641) i de la Primera República Catalana (1641), i havia participat en les negociacions del Tractat de Ceret (1640), entre les cancelleries de Barcelona i de París, que conduirien al trencament del vincle entre Catalunya i la monarquia hispànica i a la progressiva decantació del Principat cap a l’òrbita política francesa.
Joan Pere Fontanella havia assolit un reconegut prestigi internacional com a jurista en la defensa de les Constitucions de Catalunya que li havia representat la marginació més absoluta en l’exercici de la seva professió dins l’aparell judicial hispànic. Des de la dècada del 1620 —vint anys abans que esclatés la Guerra dels Segadors (1640-1652)— havia representat la Generalitat en els grans contenciosos legals que l’enfrontava amb el poder central hispànic. Havia destacat especialment en la defensa de les galeres de la Generalitat (1620) i en la disputa contra la fiscalitat inconstitucional i abusiva que pretenia imposar la monarquia hispànica (1634), coneguda com els quints i que seria una de les causes de la colossal crisi econòmica prèvia a la Revolució dels Segadors.
Es va retirar de l’activitat política poc després de la inesperada mort del president Pau Claris (1641) i es va dedicar a assessorar el seu fill, el també jurista Josep Fontanella i Gavarrer, que el succeiria en les seves responsabilitats i viatjaria durant tres mesos als Països Baixos per estudiar el comerç neerlandès com a model per a Catalunya.
Imatge: Retrat de Joan Pere Fontanella / Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona