Tal dia com avui de l’any 1859, fa 163 anys, a Vilanova i la Geltrú, naixia Francesc Macià i Llussà, que en el decurs de la seva vida seria el fundador d’Estat Català, el primer partit independentista de la història de Catalunya (1922); promotor i líder de la plataforma Esquerra Republicana de Catalunya, que agrupava els principals partits independentistes i federalistes catalans (1931); impulsor de la restauració de l’autogovern català, liquidat el 1714 pel règim borbònic (1931); president de la Generalitat restaurada provisionalment (1931); i primer president electe de la Generalitat republicana (1932).  

Macià va néixer en una família de comerciants exportadors d’oli al continent americà, establerts al port de Vilanova i la Geltrú i originaris de Les Borges Blanques. Tot i que la seva professió (va fer la carrera militar a l’exèrcit espanyol i va assolir el grau de tinent-coronel d’enginyers) el va portar per diversos indrets de la península, mai va oblidar el seu origen familiar, i sempre va tenir una relació molt estreta amb Les Borges Blanques i amb les terres del pla de Lleida. Hi va ajudar molt que la seva esposa, Eugènia Lamarca, era la filla d’una família de la burgesia local de Lleida cap-i-casal, que tenia propietats a la ciutat i en diversos indrets de la comarca.

L’any 1880, el pare va caure malalt, i el 1881 va morir. En aquell moment, Macià tenia setze anys i cert coneixement de l’activitat comercial familiar, però va preferir seguir la seva vocació: va ingressar a l’exèrcit i, simultàniament, va cursar la carrera d’enginyeria. Després de recórrer diverses destinacions peninsulars (Madrid, Sevilla); va ser emplaçat a Barcelona; i en aquell moment l’Ajuntament de Vilanova li va encarregar el planejament de la xarxa de clavegueram local (1893). Mentre era destinat a Lleida, seria el pioner a l’estat espanyol en l’ús del formigó armat: va construir un dipòsit d’aigua amb aquest material a Puigverd de Lleida (1894).

L’any 1905, després del Fets del “Cu-cut !” (l’assalt i destrucció de la redacció i dels tallers d’aquella revista satírica a mans d’una horda de tres-cents oficials de l’exèrcit espanyol); va iniciar la seva carrera política. Tenia quaranta sis anys, una edat avançada per l’època. Però acabaria sent la figura política més destacada del segle XX català.

Imatge principal: Macià a Girona. Font: Blog Pedres de Girona.