Tal dia com avui de l’any 1688, fa 336 anys, a Torí, naixia Maria Lluïsa Gabriela, filla de Víctor Amadeu II, duc independent de Savoia i d’Anna Maria d’Orleans (neboda materna del rei Lluïs XIV de França), que tretze anys més tard (1701) seria casada amb el seu cosí-segon Felip V, el primer Borbó hispànic (1701-1746). Gabriela de Savoia (que a la cort de Madrid seria rebatejada com a Maria Lluïsa) i Felip V es van trobar i es van casar a Figueres el 3 de novembre de 1701, mentre el rei hispànic era a Barcelona celebrant corts amb els Braços Estamentals catalans (negociació i renovació del pacte tributari i de les Constitucions de Catalunya i nomenament de Felip com a comte de Barcelona).

Així doncs, els primers mesos de convivència de Felip i Gabriela van ser a la capital catalana (les corts s’havien obert el 12 d’octubre de 1701 i no es clourien fins al 14 de gener de 1702). Aquesta durada inusual (aquestes negociacions, normalment, es resolien en dues o tres setmanes) va ser a causa d’una estranya malaltia de Felip V, que va obligar a interrompre les corts en diverses ocasions. Les anotacions del Dietari de la Generalitat durant aquells dies, consignen que els metges de Barcelona que van visitar el rei, van diagnosticar febres terçanes. Però, en algun moment, s’escapa la sospita que Felip V patia alguns tipus de malaltia mental, que, en el decurs del temps, es confirmaria i s’agreujaria notablement.

La investigació historiogràfica apunta que Gabriela va començar a detestar els catalans durant aquella estada. I després, aquesta malvolença s’intensificaria amb la Revolució austriacista catalana (1705) i la guerra de Successió hispànica (1705-1714/15). A les darreries del conflicte successori, les potències implicades van iniciar unes segones negociacions de pau (Utrecht, 1713) —que resultarien definitives—, i quan els representants britànics, austríacs i neerlandesos van plantejar la conservació de l’autogovern català a canvi que les classes rectores del país demanessin perdó a Felip V, la reina Gabriela es va despatxar amb la cita: “Abans que perdonar els catalans, soc capaç de llençar els meus fills pel balcó de palau”.

Maria Lluïsa Gabriela va morir prematurament el 14 de febrer de 1714, als vint-i-cinc anys. Va morir set mesos abans de la capitulació de Barcelona i no va veure mai ni la caiguda de Catalunya ni la fi de la guerra. Oficialment, a causa d’una tuberculosi ganglionar que li va provocar l’aparició d’uns bonys al coll que, segons els cronistes de l’època, li conferien un aspecte grotesc. Els metges de palau la van rapar, pensant que, d’aquesta forma, aconseguirien aturar l’avanç de la malaltia. Però la malaltia va continuar avançant i ja no li van créixer mai més els cabells.  Segons la investigació historiogràfica, un cop morta, el rei Felip V es va negar a soterrar-la, i va mantenir relacions sexuals amb el cadàver de la seva difunta esposa durant setmanes.