Tal dia com avui de l’any 1783, fa 241 anys, a Crevillent (País Valencià), naixia Jaume Alfonso i Joan, que en la seva edat adulta (1806-1824) es convertiria en el bandoler més cèlebre de les comarques del sud del País Valencià (vall del riu Vinalopó) i de la comarca valencianoparlant del Carxe, a Múrcia. Jaume Alfonso va ser conegut amb el nom de “Jaume el Barbut”, i des de la seva existència i mort, la tradició popular ha envoltat la seva figura d’una aura romàntica. Aquesta mateixa tradició afirma que va ser el darrer bandoler romàntic valencià: l’últim que robava els rics per repartir el botí entre els pobres.

Jaume el Barbut va néixer en una família molt humil. Mai va assistir a l’escola, però des de molt petit va desenvolupar un gran coneixement de la naturalesa humana i de l’orografia del territori, fent tasques de pastor i de vigilant de vinyes. El 1806 va matar un lladre a Catral (País Valencià) i per eludir un més que probable procés judicial, es va emboscar a les serres de Crevillent i va iniciar la seva carrera com a bandoler. Inicialment, es va unir a un grup de bandolers murcians que va ser perseguit i exterminat per l’exèrcit del règim bonapartista del rei Josep I. Jaume el Barbut en seria un dels pocs supervivents, i després d’aquella massacre crearia la seva pròpia colla.

Com a cap de la colla del “Barbut” (1808-1824), va dominar tot el territori del Vinalopó, imposant un tribut als més rics que, inicialment, s’emprava per finançar la rebel·lió antibonapartista (1808-1814). Amb el retorn de Ferran VII (1814), va posar tot el seu poder al servei de la causa absolutista, perseguint i assaltant —amb una gran brutalitat— els liberals dels nuclis urbans industrials del territori (Alcoi, Elx, Alacant), a qui acusava d’actuar contra el sistema de vida tradicional i de parasitar la societat agrària rural. La tradició afirma que va ser durant aquesta etapa (1814-1824) que repartiria el botí que obtenia entre les capes més desfavorides d’aquella societat.

Després de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que es va produir per acabar amb el règim liberal de Riego (1820-1823) i restaurar l’autoritat absolutista de Ferran VII (1823), Jaume el Barbut es va convertir en un personatge incòmode i prescindible als ulls de la cancelleria de Madrid. Ferran VII, amb la col·laboració d'El Ángel Exterminador, un grup ultracatòlic de Múrcia, van ordir un pla per desarticular-lo. A finals de juny del 1824, Jaume el Barbut va acudir confiat a una reunió amb els membres d'El Ángel Exterminador i allà mateix va ser detingut. Uns dies després, el 5 de juliol de 1824, era penjat i esquarterat, a la plaça de Sant Domènec de Múrcia.