Tal dia com avui de l’any 1340, fa 685 anys, a Gant (llavors comtat independent d’Hainaut, els Països Baixos), naixia Joan, fill del rei Eduard III d’Anglaterra i Felipa d’Hainaut —cabalera de la casa comtal de Flandes, Holanda i Zelanda—. Joan, que en el decurs de la seva vida seria conegut amb el nom de Joan de Gant, era el tercer fill de la parella i el tercer en l’ordre successori. L’hereu era el seu germà gran Eduard, més conegut com el Príncep Negre o com el duc de Cornualla, que mai arribaria a regnar i que seria el protector de la família reial mallorquina a l’exili (després de ser usurpada i expulsada per Pere III de Catalunya i Aragó).

La prematura mort del Príncep Negre (1346) i de Lionel —el segon en la línia successòria (1368) abans de la mort del pare, Eduard III (1376)—, va obrir les portes del tron de Londres a Joan de Gant. Però finalment s’hauria d’acontentar a exercir la regència durant la minoria del seu nebot Ricard II (fill del Príncep Negre). També va maniobrar sense èxit per a ser el successor de la seva tieta Margarida, comtessa independent d’Hainaut, Holanda i Zelanda. Va tenir opcions reals d'esdevenir el sobirà dels comtats septentrionals dels Països Baixos, però va perdre la lluita contra el seu oncle polític i vidu de la difunta Margarida, l’emperador Lluís IV de Baviera.

També va maniobrar per a ocupar el tron francès. La família reial anglesa sempre havia tingut opcions a ocupar el tron de París per la seva relació de parentesc amb els monarques francesos i per la seva posició dominant a l’oest de França: tenien el domini sobre Aquitània, Normandia i Calais, i el decurs de la Guerra dels Cent Anys —que enfrontava aquestes dues potències— era favorable als Lancaster. Amb la mort de Carles V de França (1380) i el problema successori que es va generar a causa de la malaltia mental que afectava el seu hereu, Joan de Gant es va proposar com a rei francès, però finalment els estats francesos confirmarien Carles VI, anomenat "el Boig".

Joan de Gant es va casar en primeres núpcies amb la seva parenta llunyana Blanca de Lancaster. Blanca va morir el 1369 i Joan es va casar de nou, aquest cop amb una altra parenta llunyana, Caterina de Lancaster, filla del rei Pere I de Castella i de Lleó, anomenat "el Cruel" i "el Justicier". Seria, precisament, a la mort del seu sogre (1369) que una part de la noblesa castellanolleonesa, contrària a la successió a favor d’Enric de Trastàmara (germanastre del difunt Pere I), proclamaria Joan de Gant i Caterina (filla del difunt Pere I). Aquell conflicte, que estaria inserit dins de la primera guerra civil castellanolleonesa, es resoldria a favor del candidat Trastàmara.