Tal dia com avui de l’any 1814, fa 210 anys, a Reus, naixia Joan Prim i Prats, que en el decurs de la seva vida seria un dels personatges més rellevants de la vida militar i política espanyola del segle XIX. Joan Prim era fill i net d’una família de l’elit social de Reus, iniciada pel seu avi Ramon Prim Gassol, notari, i continuada pel seu pare Pau Prim Estapé, tinent coronel de l’exèrcit i més tard també notari. La família Prim era originària de la vila de Verdú (l'Urgell) i a finals del segle XVIII s’havien establert a Reus, que en aquell moment ja era el segon centre demogràfic i econòmic del Principat.

Joan Prim va fer una carrera militar meteòrica durant la Primera i la Segona Guerra Carlina (1833-1840 i 1846-1849). Després va tenir una participació molt destacada en la Primera Guerra d’Àfrica (1859-1860). Va fundar el Partit Progressista, i amb els generals Serrano i Topete va liderar la Revolució Gloriosa (1868), que va posar fi a la monarquia borbònica. Després de la batalla d’Alcolea, el general Prim va proclamar que "els Borbons són l’impediment més gran per a la modernització i la democratització d’Espanya" i la reina Isabel II i el seu seguici van haver d’abandonar Espanya.

Prim va esdevenir el nou "home fort" de la política espanyola i com a president del govern va proposar i aconseguir que les Corts espanyoles aprovessin el seu candidat, Amadeu de Savoia, com a nou rei. També, llavors, va iniciar negociacions secretes amb els Estats Units per a vendre la colònia de Cuba per un import equivalent al dèficit públic espanyol. Els Borbons mai no li van perdonar ni el destronament d’Isabel II ni l’intent de venda de Cuba, el nucli del negoci il·legal de venda d’esclaus de la reina mare. I Montpensier, cunyat d’Isabel II, en va ordenar l'assassinat (1870).