Tal dia com avui de l’any 1538, fa 486 anys, a Verdú (Segarra històrica, actualment comarca de l’Urgell); naixia Joan Terés i Borrull; que en el decurs del temps seria una de les personalitats més importants de la Catalunya de la segona meitat del segle XVI. Va ser rector de la Universitat de València (1571-1573); bisbe auxiliar de Tarragona, de Còrdova i de les comunitats cristianes del Marroc (1575-1579); bisbe d’Elna (1579-1586); bisbe de Tortosa (1586-1587); arquebisbe de Tarragona (1587-1603); i confessor personal del rei hispànic Felip III (1598-1603).
Però al marge d’aquests importants càrrecs eclesiàstics, va tenir un paper protagonista en la guerra civil soterrada que vivia Catalunya des de principis del segle XVI. Terès va ser el cap polític del partit bandoler senyorial, anomenat nyerro, que defensava el retorn al règim feudal que s’havia començat a desballestar després de la Revolució Remença (1487). Terés va rivalitzar amb el cap polític del bandolerisme gremial (que defensava l’acceleració de l’enderroc del sistema feudal), el també eclesiàstic Francesc Robuster, en aquell moment bisbe de Vic.
Terés també va destacar en la defensa de la llengua catalana. Quan la cancelleria hispànica va ordir un formidable desembarcament de clergues castellans amb la missió d’introduir el castellà en la litúrgia i en la societat catalanes, Terés s’hi va oposar i des de la posició de poder no tan sols va aturar aquella operació sinó que va expulsar els clergues castellans que ja s’havien introduït a Catalunya. Durant el seu govern arxidiocesà (l’arquebisbe de Tarragona era la màxima autoritat eclesiàstica del país) es dictà la llei que declarava el català com a única llengua de predicació a Catalunya.