Tal dia com avui de l’any 1479, fa 542 anys, a Toledo (Corona castellanolleonesa); naixia Joana d’Aragó i de Castella; tercera filla (segona noia) de Ferran d’Aragó i d’Isabel de Castella; i mal anomenada “la boja”. Després de la mort prematura dels dos germans que la precedien (Joan, 1497; i Maria, 1498); es va convertir en hereva als trons de Toledo i de Barcelona. Entre 1504 (mort de la seva mare Isabel la Catòlica) i 1506 (mort del seu marit Felip d’Habsburg) va ser reina titular de la Corona castellanolleonesa; però, en canvi, no va ser mai sobirana de la Corona catalanoaragonesa.

La vida adulta de Joana va ser una autèntica tragèdia. Convertida en una peça estratègica del gegantí tauler polític de la monarquia hispànica, va ser casada als setze anys amb Felip d’Habsburg (1496). Durant els anys de convivència (1496-1516) Felip li va ser repetidament infidel. Una part important de la investigació historiogràfica actual apunta que li hauria transmès una malaltia venèria, probablement la sífilis, que hauria estat la causa dels episodis de bogeria que ja patia durant el seu matrimoni, però que es van fer especialment acusats després d’enviudar.

Tot seguit al decés de Felip, el rei Ferran —que a la mort de la reina Isabel (1504) les aristocràcies castellanes havien expulsat de Toledo amb la històrica proclama “viejo catalanote vuélvete a tu nación—; va maniobrar per usurpar el tron a Joana; amb el pretext que una dona no podia governar en solitari, i que els seus episodis de bogeria la inhabilitaven per a l’exercici del poder. Amb la complicitat de la cancelleria de Barcelona i d’alguns destacats elements de les classes oligàrquiques castellanes, va aconseguir incapacitar-la, recloure-la en un castell, i usurpar-li les funcions.

Joana va estar reclosa i maltractada fins a la mort del seu pare (1516). Però, amb l’arribada al tron de la monarquia hispànica del seu fill primogènit Carles de Gant (1518); la seva situació no tan sols no va millorar, sinó que va empitjorar notablement. Mentre que durant la regència del seu pare (1506-1516) se li havia permès despatxar certs afers d’Estat (com per exemple, la negociació i concessió d’alguns viatges d’exploració i colonització a Amèrica); des de l’arribada al tron del fill (1518) fins a la seva pròpia mort (1555), se la va tenir tancada a pany i forrellat.