Tal dia com avui de l’any 1479, fa 545 anys, a Toledo (Corona castellanolleonesa) naixia Joana de Trastàmara i de Trastàmara, també coneguda com Joana d’Aragó i de Castella o, en un pla més popular, com Joana "la boja". Joana era la tercera filla dels Reis Catòlics (darrere d’Isabel i de Joan), i la prematura mort dels seus germans la convertiria en hereva al tron de la monarquia hispànica (1504), tot i que mai no va arribar a exercir plenament com a governant, perquè tant el seu pare —Ferran el Catòlic— com el seu marit —Felip d’Habsburg, anomenat "el bell"— com el seu fill —Carles de Gant— la van acusar, falsament, de bogeria, la van incapacitar i la van tenir reclosa en una torre durant cinquanta anys (fins a la seva mort).

Segons les fonts de l’època, Joana tenia un nivell cultural molt elevat, que era fruit d’una acurada educació i d’una extraordinària capacitat intel·lectual. Joana, que, com els seus germans, havia estat educada personalment per la reina Isabel i per la metgessa i preceptora Beatriz Galindo (anomenada "la Latina" i una de les dones més sàvies de la seva època), parlava castellà, català, francès i llatí, i després del casament amb el seu marit, parlaria també l’alt-alemany dels Habsburg. Joana destacava, també, per la seva bellesa física i pels seus valors. Les mateixes fonts la descriuen com una noia de cabells rogencs, d’ulls de color mel i de faccions molt proporcionades, dotada d’una curiositat i d’una alegria innates.

Els problemes de Joana van començar amb el casament amb Felip. Joana venia d’una cort austera i familiar i va xocar amb l’ambient frívol i desimbolt de la cort de Brussel·les. A tot això s'hi van afegir diversos factors que la van desestabilitzar emocionalment i que n'acabarien afectant la salut mental: serien el menyspreu que la seva nova família li manifestava constantment (contemporàniament ho anomenaríem bullying); el contagi d’una malaltia venèria (una sífilis) que li va encomanar el seu marit i que, amb el decurs del temps, li produiria greus crisis mentals, i al retorn a la Península, la sospitosa mort de Felip a casa de la seva germanastra Joana d’Aragó-Nicolau, amb la qual ella, fins aleshores, havia mantingut una relació afectuosa i de confiança.