Tal dia com avui de l’any 1852, fa 172 anys, a Perpinyà, naixia Juli Pams i Vallarino, que en el decurs de la seva vida seria conseller del Consell General dels Pirineus Orientals (1892-1928), diputat de l’Assemblea Nacional francesa (1893-1905), senador del Senat francès (1904-1930), ministre d’Agricultura (1911-1913) i, a les darreries de la Primera Guerra Mundial, ministre d’Interior (1917-1920). El 1913, la seva formació política, el liberal Partit Radical, el va presentar com a candidat a la presidència de la República, però va ser derrotat per un estret marge de vots per Raymond Poincaré, candidat de la dretana Aliança Democràtica.

Segons la investigació genealògica, Juli Pams era fill de Lluís Pams, botiguer nascut a Perpinyà cap al 1820, i de Laura Vallarino, nascuda a Perpinyà cap al 1829. Segons la mateixa investigació, els Pams formarien part del paisatge sociològic de Perpinyà, pel cap baix, des del segle XVI, com a pagesos i com a botiguers. Però, en canvi, la família de la seva àvia paterna, Elisabet Bronzoni, era originària de la regió italiana de l’Emília-Romanya. I les famílies dels seus avis materns, Joan Vallarino i Anna Bassou eren originaris, respectivament, del Maresme —però de remot origen genovès— i del Baix Empordà —i de remot origen borgonyó—.

Juli Pams formaria part d’aquelles elits nord-catalanes del segle XIX que començaven a tenir cert protagonisme a França. A mitjans del segle anterior, Francesc Aragó, fill d’Estagell, n'havia estat pioner, en ser nomenat president de la II República Francesa (1848). I a l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914), el mariscal Josep Joffre, fill de Ribesaltes, seria nomenat comandant en cap de l’exèrcit francès. Però, al mateix temps, Pams —com Aragó o Joffre— no va oblidar mai el seu origen i va ser un membre actiu de la Societat d’Estudis Catalans, una institució fundada a Perpinyà el 1903, destinada a la promoció de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord.

Després de la seva mort (París, 1930), la seva residència a Perpinyà (l’antiga fàbrica de paper de fumar JOB, que havia convertit en la casa d’estil modernista més luxosa de la ciutat) seria adquirida pel Consell Municipal a la seva segona esposa, llavors vídua, Marguerite Holtzer, (1946) i convertida en un espai cultural, actualment conegut com a Casa Pams.