Tal dia com avui de l’any 1771, fa 353 anys, a Marsella (llavors regne de França); naixia Júlia Clary, que en el futur seria l’esposa de Josep Bonaparte (germà gran de l’emperador Napoleó I) i, per tant, seria reina-consort d’Espanya durant el regnat del seu marit, el rei Josep I (1808-1814). Júlia Clary havia nascut en una família de l’elit urbana de Marsella, dedicada al comerç de sedes i, tradicionalment, molt ben relacionada amb el poder.

Segons la investigació, poc després de l’execució del rei Lluís XVI i de la proclamació de la República francesa (1793), Júlia i la seva germana petita Désirée s’havien desplaçat a París per aconseguir l’alliberament del seu germà gran Étienne, detingut i acusat de traïció per ocultar aristòcrates fugitius. Segons la mateixa investigació, Josep i Napoleó van conèixer les germanes Clary en aquell context i hi van iniciar sengles relacions amb el compromís d’intercedir a favor del reu.

Un cop alliberat Étienne Clary, Júlia i Josep van intensificar la seva relació i es van casar l’any següent (1794). En canvi, Napoleó va trencar la seva relació amb Désirée. Júlia i Josep van tenir tres filles —Júlia, Zenaida i Charlotte—, però només les dues darreres van arribar a l’edat adulta. No obstant això, quan Josep va ser coronat rei d’Espanya i va traslladar la seva residència a Madrid (juliol, 1808); ni Júlia Clary ni les filles de la parella, Zenaida i Charlotte, van acompanyar el nou monarca.

Durant els anys que Josep I va ser rei (1808-1814) Júlia no va trepitjar el territori espanyol. Va ser considerada reina-consort, però malgrat les pressions de l’emperador Napoleó, es va quedar a París, oficialment, vetllant pels interessos polítics del seu marit. Tant Josep com Júlia van tenir relacions extramatrimonials totalment indiscretes. En el cas de Josep, amb la basca Pilar Acedo y Sarrià, comtessa d’Echauz, que va ser l’amant del rei amb el coneixement del seu marit Ortuño de Aguirre.

El posicionament de Júlia va generar molta polèmica en els cenacles de poder del règim bonapartista. Actualment, l’opinió dels investigadors està dividida entre els que pensen que aquella relació matrimonial estava amortitzada i la coronació de Josep va ser el pretext per posar-hi fi; i els que s’inclinen per creure que Júlia estava aterrida amb la idea de residir a Madrid, perquè la capital espanyola tenia unes condicions higièniques lamentables que li havien fet guanyar el sobrenom de “ciutat de la mort”.